LA RELIGIÓ EN DEMOCRÀCIA

Vila-real, Fàtima, Lourdes... i visquen les processons és una expressió amb la que, potser, ens identifiquem cada dia menys els vila-realencs si ens atenem, estrictament, a l'assistència a tota classe d'actes religiosos.

Sempre hi ha hagut partits catòlics, des de la Comunió Tradicionalista (carlins) fins la Democràcia Cristiana (aquell PDP integrat més tard a la UCD) que a Europa ha estat, juntament amb els sociademòcrates, la protagonista de la construcció de l'actual Unió Europea.

De tota manera, política i religió mai han acabat d'encaixar perquè són dos conceptes que, de vegades, s'han fusionat en una mateixa cosa impossible des dels temps de l'Imperi Romà (al Cèsar el que és del Cèsar!) fins la dictadura de Franco (caudillo G.A.D., per la gràcia de Déu?, vinga ja!), quan un concepte és públic (res pública) i la religió forma part de l'àmbit íntim i privat de cada persona...

A Vila-real, però, estem d'enhorabona, ja que els poders públics darrerament no solament han restaurat la meravella d'església arxiprestal barroca que tenim, sinó que, a més, han aconseguit l'edifici de l'església de les Dominiques per a destinar-la a Museu d'art sacre i han restaurat les principals obres escultòriques amb les que comptem, des de la Puríssima dels Lluïsos (fa uns anys) fins el Crist Jacent d'Ortells, presentat aquest cap de setmana a a la premsa...

Per cert, comentava un representant de l'oposició que l'Equip de Govern municipal tampoc els havia convidat a l'acte de presentació de la peça restaurada que, naturalment, s'ha sufragat amb fons públics i, per tant, amb els diners de tots els contribuents... cosa que tampoc implica la desfilada habitual de tots els polítics haguts i per haver, des dels locals fins els provincials (perquè es veu que ha estat cosa de la Diputació), a l'hora de la foto... com tampoc cal que tots els regidors i tota la corporació desfilen pels carrers de la ciutat cada vegada que hi ha una processó... senyores i senyors: s'ha de fer pedagogia i en democràcia tampoc hauria de ser tan normal, com sembla, que els representants de tots els ciutadans en un Estat democràtic i aconfessional apareguen, arreu en fila, ciri en mà, com als temps de la connivència entre la Noblesa i el Clergat per sotmetre el poble pla... Que se note que el cardenal Tarancón, artífex de la separació Església - Estat, va passar tant de temps entre nosaltres...

A nivell particular, per suposat, hem de respectar els costums i les creences particulars de cadascú, i més a Vila-real on tothom (o quasi!) hem passat pels Lluïsos, però qui estiga lliure de pecat que llance la primera pedra... o pedreta, com l'Àngel Luna.

SEGONA VOLTA...

El Vila-real C.F. jugarà per segona volta, aquest diumenge a la nit (21h. TTVV de pagament), al nou estadi de Cornellà - El Prat, contra l'Espanyol de Barcelona. És a dir, que jugarem per segona volta en el primer desplaçament de la mateixa...

Si la primera volta es va començar amb molt mal peu, tot perdent a Sant Sebastià contra la Real i, a partir d'ací, potser cap aficionat esperava l'excel·lent trajectòria en Lliga fins consolidar-se en la tercera plaça de la classificació, només superats pels totpoderosos gal·làctics del poeta català i del traductor portugués... aquesta segona volta s'ha començat molt bé, és a dir, guanyant a casa contra la mateixa Real Societat, jugant molt bé al futbol, recuperant lesionats i, a més, rebent el reconeixement dels que, de vegades, no tenen temps de fixar-se en els equips situats a partir del tercer lloc...

Villarreal - Que bien juegan al fútbol ! from lascosasderobin on Vimeo.

Aquest ha estat el cas de Michael Robinson, del Canal + i autor del famós "Informe" on demana als aficionats en general que es fixen en el magnífic joc desplegat pel Vila-real C.F. al llarg de tota la primera volta, almenys en Lliga on, a diferència de la Copa del Rei no s'han ressentit de les baixes de les darreres jornades.

De tota manera, si s'ha de mantenir l'ambiciós objectiu d'entrar directament a la Champions de 2011-12 aconseguint el tercer lloc lliguer, s'haurà de seguir treballant molt i molt seriosament, perquè no serà fàcil: s'ha de tenir sort amb les lesions (sobre tot dels jugadors més imprescindibles), s'ha d'enfortir el treball defensiu i la concentració durant el 90 minuts i, per suposat, s'ha de seguir comptant amb l'excel·lent pedrera que té ara mateix el Vila-real C.F. (Mario, Mussacchio, Català, Oriol, Matilla, Marco Ruben, Montero, etc.) ja que, juntament amb l'Espanyol, potser són els dos clubs de la Primera Divisió que més i millors jugadors joves han fet debutar des de l'inici d'aquesta Lliga de rècords, bipartidisme i cacicades arbitrals... a més d'una extraordinària participació, per segona volta, del B a la Segona Divisió A

PRIVILEGIS

Anava a titular açò Per què no paga la pena dedicar-se a la política?, però com tampoc és una rèplica a un article d'opinió publicat ahir, que respecte però no compartisc en absolut, ho deixarem així, privilegis... de la classe política.

L'entrada de Felipe González a Gas Natural i de José Maria Aznar a Endesa, ens ho ha acabat de confirmar: la majoria de gent que se posa en política ho fa per la pela, per augmentar el patrimoni propi, per a què després diguen de la frase de Jordi Pujol: la pela és la pela!

A l'Estat espanyol, la classe política té massa privilegis... i això es veu ara, clarament, quan la situació econòmica és tan greu per a tantes famílies. Les pensions dels ex-presidents del govern són elevades, però res s'hauria de dir si legalment foren incompatibles amb altra classes d'ingresos. Les pensions dels ex-diputats amb més d'11 anys d'exercici són escandaloses, però és que, a més, quasi tots els ex-ministres i/o exdiputats més reconeguts han entrat, ràpidament, al consells d'administració de les empreses privades en acabar el seu mandat: ho porta la revista Tiempo d'aquesta setmana (El chollo de ser ex)...

Per no parlar del "caciquisme" partidista a l'hora de fer les injustes llistes tancades, del dèficit democràtic de la Llei Electoral Valenciana que imposa el 5% a tota la comunitat autònoma quan la circumscripció és provincial, de l'escassa representativitat territorial del Senat, del cuneros o forasters que solen presentar-se "en provincias" (i només són uns mandaos dels barons d'obediència estatal: recordeu Elorriaga pel PP o Jordi Sevilla pel PSOE?)... per a què el senyor Rajoy parle de sed de urnas... no sé com s'ho monten aquests polítics del PP, que sempre acaben parlant de sequera i transvassaments, justament quan estem vivint els anys més humits en quant a pluges dels darrers vint-i-cinc i els nostres llauradors estan posant el reg per degoteig i/o estan deixant de regar...

Potser, només siga una anècdota, però heu pensat quants regidors vila-realencs en actiu encara no saben que és pagar una factura del telèfon mòbil des que es va inventar aquest aparell? I un abonament del futbol, encara que El Madrigal siga municipal? Privilegis!

LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D'AUTONOMIA

Deia Orwell, en 1940, estranyat, que els intel·lectuals anglesos eren els únics del món que s'avergonyien de la seua pròpia nació... tal vegada, potser, no coneixia massa a fons el caràcter valencià de menfotisme i auto-odi... Més endavant, tot criticant la hipocresia democràtica, va afirmar el següent: El llenguatge polític és usat per a que les mentides semblen vertaderes, els crims respectables i per a donar apariència de solidesa a tot allò que només és fum pur i dur... Evidentment, eren altres temps... o no.

Aquests dies, molts intel·lectuals espanyols, a més de polítics, vénen a donar vigència als escrits de George Orwell, ja que no solament se senten molt orgullosos de la "nación española" si no que, des de sempre i ara amb més intensitat, se dediquen a buscar culpables per la perifèria: els funcionaris autonòmics, els traductors del Senat, a més de Zapatero, evidentment, són els responsables de tots els mals...

Ningú comenta que de cada 10 funcionaris que hi ha ara mateix a l'Estat Espanyol (un dels estats europeus amb més baixos percentatges de funcionaris, baixes pensions i pitjors salaris des de fa molts anys) n'hi ha 3 que treballen per a l'Estat Central quan, des de la generalització de les transferències en època d'Aznar ja no tenen que ocupar-se de l'ensenyament, ni de la cultura, ni de la sanitat, ni de moltes altres competències que, paradoxalment, no han reduït el volum de l'Administració de l'Estat, ni el nombre de Ministeris inútils sense activitat preferent... Per cert, quina culpa tenim els milions i milions de ciutadans que vam ser bressolats en una llengua materna diferent del castellà per a que se'ns tracte despectivament, com si el sou de quatre traductors siga, ara, el culpable de tants anys de política econòmica virtual, deslocalització industrial i globalització salvatge...

El País Valencià té tanta història política i jurídica com qualsevol territori castellà, el que no té són les competències econòmiques (concert), ni les infrastructures viàries (autovies, A.V.E.), ni les lleis electorals d'altres autonomies més plurals i, per tant, reivindicatives -davant el govern central de torn- de tot el deute històric acumulat per tants anys com a segona economia autonòmica a l'hora d'aportar impostos i una de les darreres a l'hora del finançament...

Les autonomies més dinàmiques de l'Estat, com ara Catalunya o València, no solament són les que han rebut més immigrants a la darrera dècada sinó que, al mateix temps, han estat les més maltractades fiscalment per part de l'Estat i, per això mateix i per una gestió qüestionable dels escassos recursos disponibles als temps de bonança, són en aquests moments les més endeutades d'Espanya...

Llibertat, amnistia i un vertader Estatut d'Autonomia... Més Política, Menys Bipartidisme, Menys Propaganda i Més Gestió ètica dels recursos públics.

ESPERANT LA MATXÀ DE SEVILLA...

Els dies de Sant Antoni sempre havien estat especials quan érem xiquets, per allò dels panets i/o els rotllos, els animalets, la rajoleta amb la imatge del Sant que hi havia a ca la iaia Vicenta (filla d'Antoni i d'Antònia) i, de tant en tant, una escapadeta, a peu naturalment, fins la veïna Muntanyeta de Sant Antoni des d'on es divisa tota la comarca de La Plana i un troç de mar proporcional a la visibilitat i l'oratge del dia (avui s'ha alçat una mica boirós)... A més de créixer en un entorn de tonis, antonis i antoniets, en aquells anys d'infantesa, planes de desarrollo i plans d'estabilització de la pesseta, no n'hi havia aniversari que valgués, se celebrava "El Sant", és a dir, se feia la festa dels animalets al gener i punt... potser alguna tortà d'ametlla, com a molt, però la veritat és que no recorde cap aniversari propi, ni d'amics, fins ben entrats els setanta, una dècada iniciàtica per als de la meua generació...

Dissabte passat vaig acudir, com observador, a la multitudinària Matxà recuperada pels Lluïsos en una època de grats records. Ara ja no n'hi ha les haques llauradores, ni els carreters de prega d'altres temps, però hi ha gats-i-gossos i genets a temps parcial amb cavalls d'exhibició que reforcen l'esplendor de la processó cívico-religiosa, on mai acaba de quedar clar si la presidència és civil o religiosa, però tot el poble col·labora... i això està molt bé!

Ara tots esperem una segona Matxà... On? Aquesta nit a Sevilla, ja que el Vila-real ha estat semifinalista de Champions (2006), semifinalista de la UEFA (2004), és a dir, l'anterior Copa de Fires i ara Europa League, i també subcampió de la Lliga de les Estrelles (2008), però mai ha arribat a una Semifinal de la Copa del Rei...

Està difícil, el Sevilla és un gran equip de futbol, però el Vila-real C.F. fa temps que té capacitat per guanyar qualsevol equip espanyol, europeu i/o del món... Només ens val, però, la victòria, per això guanyar a Sevilla pot ser una vertadera Matxà... Qui vol somniar despert, us apunteu? És debades, què li anem a fer!

1706: DIES D'INCERTESA

Divendres 14 de gener de 2011, a les 20'15 h. al Casal Jaume I de Vila-real

Presentació del llibre "Dies d’incertesa"

Obra teatral de J. Vicent Cerdà sobre el Vila-real d’abans de l’incendi del 12 de gener de 1706, durant la Guerra de Successió

A les 19’30 h. es realitzarà una ofrena commemorativa a la Torre Motxa, convocada per l’Associació Cultural Socarrats i el Casal Jaume I

.................................................................................


"Dies d'incertesa" és una peça teatral de quatre actes i quaranta-cinc personatges.

Ambientada al segle XVIII a Vila-real (Plana Baixa), antic regne de València.

Les petites històries que possiblement van ocorrer 15 dies abans de l'atac de les tropes borbòniques del Comte de les Torres a Vila-real el 12 de gener de 1706, una batalla més en la Guerra de Successió. Una batalla perduda, en una guerra que es va perdre el 25 d'abril de 1707. I que 305 anys després, segons crec, segueix perduda. Escenes del mercat, del Consell de la Vila, del dinar de Sant Esteve, el 26 de desembre, personatges històrics mesclats amb altres ficticis. El llibre també recull diferents exposicions d'historiadors, lingüistes, arxivers, escriptors, directors de teatre, etc. I per acabar fragments de diferents obres històriques, de B. Traver, J. M. Miñana, el general Peterborough, el Marqués de San Felipe, que expliquen el que va ser el fet d'armes de l'atac i crema de Vila-real.

Il·lustracions: Enric Arenós (Quique).

Pròleg: Vicent Usó.

Correctors: Jordi Tàrrega i Susanna Marín.

Portada: Vicent Cerdà i Vicent Gil.

Contraportada: Caterina Cerdà.

Col·laboradors: Josep Pasqual Gil, Vicent Gil, Hadi Kuric, Toni Pitarch, Vicent Pitarch, Jordi Querol, Santiago Vilanova.

12 DE GENER

El 12 de gener de 1706 és una data tan important, com desconeguda, per al poble de Vila-real, ja que, dades objectives en mà, mai havien mort 253 persones durant un mateix dia ni, per sort, ha tornat a passar, ni durant l'incendi del cinema de La Luz (que també va ser una tragèdia, menor encara que més recent), ni durant la guerra civil...

La implantació d'un règim militar que va acabar amb els anteriors Corregiments, el final del protagonisme polític de Vila-real com a ciutat de primera (amb la participació dels reprentants de la ciutat, com a membres del Braç Reial, en les Corts Valencianes abolides per Felip V), la pèrdua dels Furs i del Dret Civil valencià... com a conseqüència de la victòria de les tropes borbòniques de Felip V en la Guerra de Successió a la Corona Espanyola (1700-1713) són coses que, encara avui en dia, ens afecten directament i, sobretot, a la butxaca dels contribuents...

Exemples: l'actual Constitució Espanyola (1978), que tots els demòcrates acatem com a tal, només reconeix com a "territoris forals" Navarra i el País Basc i, per tant, els atorga el privilegi del concert econòmic (és a dir que els impostos que paguen navarresos i bascos se queden al seu territori i no són "solidaris" amb la resta d'autonomies com sí que ho són els impostos que paguem valencians, catalans, aragonesos o mallorquins), mentre nega aquest reconeixement als que, precisament, vàrem perdre els Furs durant aquella guerra tan injusta com cruel.

De fet, l'antic Regne de València va ser, de tots els territoris perdedors, el més castigat per Felip V ja que als Decrets de Nova Planta (juny, 1707) es va abolir, per mandat reial, a més dels Furs (que dataven del temps de Jaume I) també el Dret Civil... cosa que no va passar amb la resta de territoris i en els següents Decrets d Nova Planta que abolien els Furs d'Aragó (1711), Mallorca (1715) i Catalunya (1716)...

L'únic càstig simbòlic a la crueldat de Felip V amb els valencians, fou penjar el seu retrat de cap per avall al Museu de l'Almodí de Xàtiva (la ciutat més maltractada pel Borbó) quan el vila-realenc Carles Sarthou Carreres era el director (estiu de 1956).

REAL LADRÓN, 4 - VILA-REAL, 2

D'acord en què el Vila-real té un planter curt per jugar tres competicions... La segona part d'ahir ho va demostrar. D'acord que no hem tingut, mai més, un estoper defensiu des de l'eixida de Josico i al centre del camp tots són artistes però falta contundència i mala llet. D'acord en què s'ha de millorar molt en defensa, sobre tot a baló parat (quin segon gol, senyor meu!). D'acord en què no s'ha de perdonar contra els grans i ahir, a la meravellosa primera part, el Vila-real va perdonar el Real Madrid...

Però tornem al circ del Bernabéu, on cada diumenge es perpetra un atracament amb totes les de la llei, és a dir, perquè els àrbitres tenen molta por -com ha dit Garrido- d'equivocar-se en contra del Real Madrid, però no cap d'equivocar-se a favor... han unflat els dos fenòmens portuguesos de la caverna: el pallasso de Mouriho (un entrenador que, com l'equip que entrena, enguany només pot pressumir de currículum, però no de practicar bon futbol) i el malcriat del Cristiano Ronaldo (a qui si lleves els gols de penal i els realitzats en fora de joc, se queda, com a molt, a l'altura de Rossi o de Nilmar perquè, això sí, tothom li reconeix que no és mal jugador)...

Després del regal del segon gol del Madrid, tot just quan acabava la primera part on, per primera vegada aquesta temporada, s'ha vist al Bernabéu què és jugar a futbol... el Vila-real va pegar una gran baixada física a la segona, on els frescos del barri (els jugadors del Real Madrid que s'havien permés el luxe de descansar dijous a la Copa del Rei) es van envalentonar en un corre-carrers sense cap disciplina tàctica (malgrat els canvis de Mou, tant alabats, però és que Lass tots sabem que és Pere Picapedra, encara que no ens vindria malament al Vila-real)... i quan el partit es juga de poder a poder, però 14 ó 15 contra 11, ja se sap com pot acabar tot: amb un tercer gol del fenomen de la naturalesa, precedit de dos clars fores de joc seguits, per no parlar de les segones grogues perdonades a Albiol, Sergio Ramos, Dia Maria, Marcelo, Xabi Alonso (el picapedra, no el futbolista que avui rebrà el Baló d'Or), etc.

Com sempre, els contraris pegant patades i les targetes per al Vila-real: Vergonya, cavallers, vergonya... Aquesta Lliga serà emocionant mentre continue alterada per les actuacions arbitrals ja que, a hores d'ara, el Real Madrid podria estar amb menys punts que el Vila-real, el València o, fins i tot, l'Espanyol: pregunteu als aficionats d'aquests clubs com els va anar pel Bernabéu... Però ja tornarà la Champions League i el que no volen vore els àrbitres espanyols, tal vegada ho voran els europeus que, sí potser, són tan roïns com els d'ací, però no s'equivoquen sempre del mateix costat.

Endavant, Vila-real, que hem de fer una eliminatòria especial contra el Sevilla!

ENTREVISTA A BORJA VALERO

Davant el Real Madrid - Vila-real del diumenge, dia 9 de gener al Bernabéu, el diari esportiu MARCA ha entrevistat Borja Valero, un jugador procedent de la cantera del Madrid, que va destacar l'any passat al Mallorca -on jugava cedit per un equip anglès- i durant aquesta temporada està sent el gran fixatge del Vila-real, per completar un centre del camp que ens està meravellant a propis i estranys amb la màgia de Cazorla, la velocitat de Cani, la tranquil·litat de Bruno, l'experiència de Senna, etc.

Potser, aquest gran Vila-real necessita algún reforç a la davantera (sobre tot ara que Nilmar està lesionat) i a la defensa (ara que Marchena i Mussachio també havien tingut molèsties), però el centre del camp, ara mateix, és dels millors d'Europa, per no dir del món...
==========================================================

Entrevista: Borja Valero charla con los lectores (MARCA.com)

Buenas tardes Borja.Que grande el partido de copa¡felicidades! .¿ Crees que este año el Villarreal C.F puede ganar un título?
Muy buenos días, gracias por vuestras preguntas. Espero que sí, estamos luchando por ello y ayer hicimos un gran esfuerzo para ver si podemos ganar un título bonito como la Copa

Hola Borja, felicidades por tu gran año. Me gustaría saber qué opinas de lo que pasó con el Mallorca y la UEFA, ya que lo has vivido por ambos lados. Yo creo que tienen una afición muy buena, y los jugadores (incluido tú) jugaron muy bien la temporada pasada, demostrando una gran profesionalidad, pero si los directivos no acompañan y hacían trampas me parece justo que no jueguen. Gracias y mucha suerte crack.
Un tema delicado. La UEFA tiene unas normas y decidió que el Mallorca no jugara la competición. Los demás poco podemos decir.

Borjitaaaa!Me gustaria preguntarte que es lo que os dijo ayer en el partido contra el Valencia, Garrido para que vuestra actitud canviara tanto de una parte a la otra?Gracias por hacernos disfrutar así crack!
Pues poco, no dijo demasiado. Intentó cambiar un par de cosas tácticamente, pero poco más, que sacáramos el orgullo y la casta y así lo hicimos.

Borja me puedes explicar porque al final no fichaste por el sevilla y si lo que dice del nido es verdad Un saludo
Hay muchas partes de las negociaciones que son complicadas y el Sevilla quería cosas que no podían ser. El Villarreal llegó a un acuerdo con el club inglés que es quien tenía la última palabra y contento de venir aquí.

Hola Borja, soy madridista y el Villarreal es mi segundo equipo preferido, me acuerdo de aquél Gran Submarino Amarillo de Riquelme, Forlán, Senna y Pellegrini, que gran ciclo, seguro que te ha vibrado en su momento. Ahora estáis en un nuevo ciclo y me está gustando mucho. Queria preguntarte que si piensas en la selección, mereces estar ahí. Gracias crack!
La verdad es que uno, ya que he ido una vez convocado, lo tiene ahí. Uno intenta hacerlo lo mejor posible para que vuelva esa recompensa, aunque está difícil porque hay mucha gente.

Borja eres un crack ¿Para la próxima temporada el Barcelona?
La próxima temporada en el Villarreal que tengo cinco años y estoy muy contento y a gusto aquí. El futuro nunca se sabe, pero tengo muchos años aquí y estoy muy contento.

Hola! Supongo que es por la baja de Senna, pero la verdad, a mí me gusta más que juegues de interior o mediapunta que de mediocentro. Me parece que tan retrasado pierdes la capacidad de hacer últimos pases. ¿Dónde te gusta más jugar? Gracias! Un día en el campo te pediré la camiseta o algo.
La verdad es que cuanto más atrás más difícil es que dé el último pase, pero en cualquier sitio del centro del campo me siento a gusto. Cuanto más adelante, más fácil es dar pases de gol o meter goles, pero estoy muy a gusto de mediocentro también.

Ola crack!!, quien es para ti el mejor jugador del mundo?? y el mejor jugador español????
El mejor jugador del mundo para mí es Messi y el mejor jugador español Iniesta.

Buenos días crack, ¿qué es lo que mas te ha sorprendido del Villarreal desde dentro? ¿qué es lo que más te gusta del club y qué piensas que debería ser distinto para que fuera mejor ? Un abrazo.
Lo que más me gusta es que es un club muy familiar, entre poca gente lo dirigen y lo dirigen muy bien. Nos tienen a todos los jugadores como a Dioses, y poco más se puede hacer para que vaya mejor. Vamos terceros, los pimeros de la 'Otra Liga' y poco más se puede pedir.

Que tal viste el partido de ayer, porque fue increíble, sublime, chapo... Creo que tu no jugaste. En que equipo te gustaría jugar si no fuera el Villarreal y donde acabar tu carrera.
La verdad es que por estilo de fútbol siempre me ha encantado el Arsenal. ¿Acabar la carrera? Cerquita de casa.

Saludos Borja , soy bético , pero siento gran admiracion por el Villarreal.Mi pregunta es ¿ cual es el jugador en el que te has fijado ? ¿ porque jugador sientes admiración ? Saludos Crack.
Siempre de pequeñito el jugador que más me ha gustado fue Redondo, siempre me ha parecido un jugador interesantísimo, y luego más adelante Zidane ha sido para mí de lo mejorcito en la historia del fútbol.

Parece imposible vencer al barça, incluso vosotros que sois los que mas os acercais a su estilo de juego perdisteis por 3-1. ¿Cual crees que puede ser la clave para vencerles? Gracias borja.
Es complicado, hay que hacer tu mejor partido y que ellos tengan un día rrgular. Si ellos están a su máximo nivel es muy difícil hacerles daño, como se comprobó el día del Madrid o contra nosotros mismos, que hicimos un gran partido y perdimos igual.

hola buenas tardes borja:) quiero hacerte 3 preguntas...1.- ya que tu eres canterano del Real madrid:¿crees que en realidad la cantera del Real Madrid tiene que envidiar algo a la del F.C. Barcelona?y 2.- crees que el villareal es la alternativa a los dos grandes o crees que directamente puede competir con cualquiera que los dos?y 3.-¿ves muy lejos el ir a la seleccion española?gracias de antemano crack:) cuidate mucho.
La cantera del Madrid es igual o mejor que la del Barça, eso está claro. Jugadores ha dado más que el Barcelona, pero la diferencia es la forma de utilizarlos. Ellos lo utilizan para su propio beneficio y el Madrid para otros equipos. En cuanto a la alternativa, vamos a intentarlo, pero la distancia económica hace que sea muy difícil competir de igual a igual.

Buenas crack, ¿qué objetivos te planteas para esta temporada? ¿Caerá por fin un título? Endavant!!
Intentar ganar un título o por lo menos estar cerca de luchar por la Europa League y la Copa del Rey y entrar en Champions League con el Villarreal.

Hola crack. ¿Como verías un regreso a la que fue tu casa, el Real Madrid? Calidad no te falta y en busca de ese acompañante de X.Alonso serías perfecto. Mucha suerte.
Gracias por el elogio, pero es muy complicado, el Madrid necesita resultados inmediatos y es difícil que tengan paciencia con un chaval de la cantera.

hola que tal borja mi pregunta es la que creo que te habras echo muchas veces con la calidad que tienes porque te dejaron de ir del real madrid.
Pues porque en esa época yo acababa contrato, el Madrid tardó en intentar renovarme, no me dieron importancia y yo decidí marcharme para buscarme la vida fuera.

Buenas crack! En el Villarreal se te ve muy a gusto porque juegas con gente muy buena: Cazorla, Cani, Senna, Rossi, Nilmar... ¿hay alguno en especila con quién te asocies mejor?
La verdad es que es mucho más fácil jugar con jugadores de esta calidad y que entienden el fútbol de una manera similar a la tuya. Especialmente con Cazorla, entrenando y jugando tenemos un buen 'feeling'.

¿Cómo veis la eliminatoria contra el Napoles?
Complicada, porque viendo cómo juega el Nápoles complicada, pero tenemos posibilidades y vamos a intentar pasarla.

¿ves opciones claras de sorprender al madrid en el bernabeu este fin de semana? yo opino que con los cracks que teneis entre los que estais tu y los señores rossi y cazorla la podeis liar aunque os falte el otro fenomeno nilmar.
Vamos con esa intención, de sorprenderles y hacerles daño y ya se verá.

Hola Borja gran temporada que estas haciendo.¿jugarias en el barça si tubieras una oportunidad?
Pues no sé, depende de las circunstancias a lo mejor sí. Nunca digo nunca a nada, pero estoy muy contento con el Villarreal, tengo un contrato largo y espero cumplirlo.

Buenos dias Borja! Que resultado esperas conseguir en el Bernabeu? Te ves con posibilidades de marcar?
Sí estoy dentro de los 11 que juegan, por qué no. Ya le marqué con el Mallorca, aunque no fue en el Bernabéu. Muchas gracias por vuestras preguntas, hasta la próxima.

I TU QUÈ HAS DEMANAT ?

Ja venen els Reis. La Joventut Antoniana de Vila-real ho té tot a punt. En un any amb necessitats creixents i recursos minvants, els vila-realencs haurem de ser més solidaris que mai amb els més necessitats... De tota manera, avui és un dia d'il·lusions per a tothom: qui no porta en l'interior un príncep -destronat o no-, un rei o un petit emperador des dels temps d'infantesa? Tots necessitem sentir-nos estimats i saber que hi ha algú que s'enrecorda de nosaltres en jornades com les d'avui on sembla que tothom està obligat a no sentir-se sol i ser feliç... Diuen que és més ric el que menys necessita, no el que més té, per tant hauríem de ser prudents a l'hora de demanar o de crear-nos falses expectatives, després d'un anys on quasi tots hem viscut per damunt de les nostres possibilitats.

I tu què has demanat als Reis d'Orient? Una bona carta podria ser, per exemple, una tirallonga de peticions breus, monosil·làbiques, com aquesta de Pere Quart:

........................................................................................

TIRALLONGA DE MONOSÍL·LABS

Déu

I tu, què vols?

Jo

Doncs jo sols vull

-ei, si pot ser-:

Un poc de fam

i un xic de pa.

Un poc de fred

i un poc de foc.

Un xic de son

i un poc de llit.

Un xic de set

i un poc de vi

i un poc de llet.

I un poc de pau.

Un poc de pas,

un poc de pes

i un poc de pis.

I un xic de niu.

Un xic de pic

i un poc de pac

-o un xic de sou

i un xic de xec.

I un poc de sol

i un poc de sal.

I un poc de cel.

Un xic de bé

i un xic de mal.

Un poc de mel

i un poc de fel.

I un poc de nit

i un xic de por,

i un poc de pit

i un xic de cor

i un poc de crit.

I un xic de llum

i un xic de so:

un poc de llamp

i un xic de tro.

Un poc de goig

i un xic de bes

i un poc de coit.

I un xic de gos.

I un poc de gas.

Un poc del fort

i un poc del fluix.

I un poc de rom

i un poc de fum.

Un poc de lloc.

I un poc de joc

-tres reis, dos nous.

I un poc de groc

i un xic de gris

i un xic de verd.

I un xic de blau.

Un poc de tren

i un poc de nau;

i un xic de rem.

Un xic de vent.

I un poc de neu.

I un poc de rou.

I un poc de veu

-i un poc de vot.

I un poc de cant.

I un xic de vers.

I un xic de ball.

I d'art. I d'or.

Un poc de peix.

I un poc de greix.

I un xic de feix.

I un poc de gruix.

I un poc de carn

i un poc de sang;

i un poc de pèl.

I un poc de fang

i un xic de pols.

Un xic de flam

i un poc de gel.

Un poc de sant

i un xic de drac.

Un xic de risc

i un poc de res

-i un poc de rus.

I un tros de camp

i un xic de fruit;

un tros de clos

prop de la llar

amb aus i flors.

I un poc de bosc

amb pins i brins.

I un xic de font.

I un xic de riu

i un poc de rec

i un poc de pont.

I un poc de gorg.

I un poc de mar

i un xic de port.

I un poc de llor.

Un xic de lli

i un poc de cuir

i un poc de pell

i un xic de fil.

Un poc de lluc

i un xic de suc.

I un poc de porc.

I un xic de parc.

Un poc de gust

i un xic de rang.

I a més del meu

un poc del seu

i un xic del llur.

Vull ser: ruc? clerc?

bell? lleig? dret? tort?

gras? prim? llest? llosc?

nou? vell? ferm? flac?

bla? dur? buit? ple

dolç? tosc? sec? moll?

greu? lleu? curt? llarg?

fosc? clar? xaix? fi?

Un poc de tot.

I a més, què vull?

Un xic de seny.

I un poc de temps.

I un xic de món.

I un poc de sort.

I un poc de mort.

I un poc de Vós.

Ei, si pot ser.

PERE QUART,

pseudònim de Joan Oliver, 1899-1986,

del llibre "Circumstàncies" (1968).

2011, UNA ODISSEA SENSE FUMS

Ha començat 2011 sense solució de continuïtat, sense solucions polítiques ni econòmiques, a fosques, sense que divisem, al fons, l'eixida d'aquest túnel de la crisi que, de moment, encara no sabem cap on va... Sense llums, sense lideratges carismàtics ni solvents, els conciutadans ens agafem a l'escepticisme lennonista (de J. Lennon, no lenninista, llegiu bé!, després de la caiguda del Mur de Berlín, del mite comunista, socialdemòcrata i, fins i tot, liberal, amb la intervenció de la banca al rovell de l'ou del capitalisme):

I dont believe in Magic

I dont believe in I-ching

I dont believe in Bible

I dont believe in Tarot

I dont believe in Mantra

I dont believe in Yoga

I dont believe in Communism

I dont believe in Capitalism

I dont believe in Hitler

I dont believe in Lenin

I dont believe in Mao

I dont believe in Adam Smith

I dont believe in Engels

I dont believe in Marx

I dont believe in Wall Street

I dont believe in Zapatero

I dont believe in Rajoy

I dont believe in Arms

I dont believe in Camps...

Però la solució ha d'arribar des de nosaltres mateixos. Vivim a una societat sense llums, sobre tot a Vila-real on mitja ciutat s'ha passat a fosques les festes de Nadal (un problema elèctric?, estalvi salvatge...), però també sense fums... Gràcies a la crisi, que no a les polítiques mediambientals de la Generalitat, la comarca de La Plana observa insòlita com, darrerament, està tornant l'oxígen a circular per les capes baixes de la Troposfera, és a dir, on abans tot eren mals fum i contaminació de les taulelleres i dels camions, amunt i avall, ara tot és silenci, per desgràcia!, i desaparició de fumerals.

També gràcies, sobre tot a Zapatero, el que subscriu va a estalviar-se una pasta en impostos indirectes i gastos farmacèutics degut a l'abandonament de la insalubre pràctica del consum de tabac: recorde que va ser després de festes, a finals de setembre, quan la cigarreta electrònica (Cigar-Clean) va substituir el caríssim paquet de Marlboro i, ara mateix, quan tinc la gola destrossada per l'abondonament d'un hàbit de vàries dècades, és quan ja no fume ni electrònicament... La veritat és que no he trobat cap milloria física, ho dic seriosament, però tinc l'avantatge que sempre em trobe alguna moneda solta per les butxaques, és a dir, d'aquelles que durant tants anys s'han perdut, solidàriament, per les ranures de les màquines del tabac i han contribuit, com a impost indirecte, en la sanitat, l'ensenyament i les polítiques d'Estat del Bennestar pròpies d'aquelles èpoques de fum, salut i prosperitat econòmica general... Ara, com dic, ja no fume, gràcies a una teràpia personal anomenada Aquí-sóc-jo, és a dir, sense hipnosi, ni pastilles, ni mentides, ni cintes de vídeo... la millora física, diuen, m'arribarà amb els anys.

Bon any 2011, encara que del futur pròxim no hem d'esperar res: els que donaven llum, ara ens la cobren caríssima... i ara que no hi ha fum, tots desitgem que els fumerals de les fàbriques tornen a donar senyals d'activitat, treball i feina per tothom en un entorn més pròsper i sostenible. Molta sort!