divendres, 25 de febrer del 2011

VILA-REAL 2, NAPOLI 1



Anit va tornar a ser una nit màgica per als seguidors del Vila-real Club de Futbol que, ara mateix, és l'únic representant de la Lliga de les Estrelles a l'Europa League.

I això que el partit va començar de la pitjor manera: gol dels italians que, en directe, em va semblar en fora de joc per la facilitat amb la que quatre davanters del Nàpols es van plantar davant Diego López... i trencament de la tanca decorativa de tribuna (no sé de quin material està feta, però ja va passar contra l'Espanyol a preferència fa uns anys) quan més d'una vintena d'armaris napolitans s'abocaren sobre aquesta per felicitar els seus jugadors...



No vaig a fer-vos la crònica del partit perquè això ja ho fan excel·lents periodistes, però el Vila-real que té un gran porter, un centre del camp que ja voldria el Real Madrid, per exemple, i no ho dic de broma, a més de dos excepcionals davanters com són Nilmar i Rossi (molt ben acompanyats, quan cal, per Marco Ruben), darrerament perdonava a la porteria contrària perquè hi havia cert nerviosisme defensiu, això frenava la creació i, al capdavall, repercutia en l'escassa eficàcia golejadora als darrers partits (dos derrotes i un empat en Lliga)... Ahir també se va començar igual, la defensa lenta i tractant d'entrar pel centre de la porteria, Diego López empleant-se a fons, Gonzalo que pujava i no baixava i Capdevila lent i reclamant descans després de milions de partits seguits...

Però les nits màgiques són especials. Borja Valero (la figura del partit!) se va posar l'equip a l'esquena, Cazorla i Cani van començar a despertar, Bruno s'anticipava a quasi totes les accions contràries i els gols dels cracks van arribar... en 5 minuts gal·làctics!



La segona part van tornar els esglais perquè per lluir s'ha de patir i el Nàpols, tampoc cal oblidar-ho, és el segon classificat de la Lliga Italiana per algun motiu, encara que, tècnicament, el Vila-real C.F. va tornar a demostrar que està en un nivell superior... però, això sí, hem de recuperar Marcos Senna, s'ha de seguir millorant en defensa, s'ha de recuperar Cazorla que tampoc està, físicament, al 100 per 100 a l'igual que Nilmar que ve d'una lessió, però anit se va tornar a obrir l'esperança de cara a un tram final emocionant, tant a l'Europa League com a la Lliga...


I ara, després de la fartà de napolitanes d'ahir, a pegar-li a l'aspirina: Leverkusen és groc! Felicitats a tothom i endavant Vila-real!!!

dimecres, 23 de febrer del 2011

23-F



Colp a colp, vers a vers, parlar sobre el 23-F ha estat un tema recurrent almenys pels més veterans, és a dir, tots aquells que fa més de trenta anys ja teníem certa consciència i memòria... històrica o no.

La memòria històrica diu que allò va ser el més normal del món, és a dir, que un grup de militars i/o guàrdies civils (cos militaritzat) tractaren de "recuperar" el poder que, des de sempre, havien ostentat en aquesta terra bananera, des del punt de vista polític... La llista d'Schindler no és res al costat del llistat d'intents/cops d'Estat a l'Espanya canyí.

Si repassem el segle XVIII, el segle invisible als llibres de text perquè és on s'explica, realment, el naixement del que seria després l'Espanya actual, ens adonarem, de seguida, que cert parlamentarisme medieval, amb estaments, privilegis i una gran massa al servei de la "noblesa de sang" on hi havia ciutats reials (Vila-real, va ser ciutat reial de primera fins 1707), va ser substituït per una dictadura militar centralista que va reduir tots els antics regnes de la Corona d'Aragó, por el justo derecho de conquista, a les lleis de Castella: una pàtria, una ley, una fe... (com a la França de Lluís XIV, el iaio de Felip V) com a conseqüència de la Guerra de Successió.

Al segle XIX, després de la Guerra del Francés, comença a posar-se de moda el colpisme: el rei Ferran VII serà el primer en implantar-la, al carregar-se la Constitució de 1812 només arribar a València, precisament. Els anomenats liberals no voldran ser menys i aconseguiran doblegar la voluntat reial amb el cop d'estat (1820) de Riego... i així, entre cops d'estat d'uns i d'altres, però sempre amb el poder sota control militar, assitim als regnats d'Isabel II i dels dos Alfons (el XII proclamat rei gràcies a la Saguntada o cop d'Estat de Martínez Campos a Sagunt i XIII, proclamat major d'edat el 1902), amb el lleu parèntesi d'una Monarquia Constitucional a mans d'Amadeu de Savòia (però que conste que el Pacte d'Ostende és on els progressistes Prim, Serrano i companyia acordaran sublevar-se contra Isabel II al cop d'estat anomenat Revolució Gloriosa), una 1ª República d'11 mesos (acabada per Pavia a l'estil Tejero... o va ser a l'inrevés?) i, sobre tot, el caciquisme, el torn entre els partits monàrquics amb una democràcia aparent, etc. fins arribar al pistolerisme dels inicis del segle XX, el desastre d'Annual, l'informe del general Picasso que deixava en molt mal lloc al rei i als militars... i Primo de Rivera que va tallar de socarrel la difussió de totes les malifetes de la cúpula mílitar espanyola amb el ja tradicional cop d'estat.

Després, no us penseu, va haver-hi allò del Pacte de Sant Sebastià que, com era entre els partits d'esquerres, semblava més disculpable però va ser el precedent, tampoc cal oblidar-ho, de la sublevació a Jaca de Galán i García Hernández, proclamats màrtis de la Segona República només un any després. També Sanjurjo (que moriria als inicis de la guerra civil en un accident aeri) ho va intentar per primera vegada abans d'unir-se a Mola, Franco i companyia per iniciar el segon colp d'estat contra la República, si tenim en compte que els successos d'octubre del 34 van tenir un to més revolucionari malgrat crear el greu precedent de reconvertir una vaga general, sota l'eufemisme de "revolucionària", en un enfrontament armat contra un govern de dretes elegit pel poble, democràtic com diríem ara: Gil Robles no va ser mai -ideològicament parlant-, com Calvo Sotelo, ni molt menys com José Antonio Primo de Rivera, el fill del dictador, que sí que representava l'extrema dreta feixista i violenta... La guerra civil... quin desastre humà i econòmic!

Després de la mort de Franco, evidentment, el 23-F va ser un de tants cops d'estat fracassats contra la recent nascuda democràcia... Només han passat 30 anys i això és no res en Història. Els tics autoritaris de certes autoritats encara ens recorden, de tant en tant, d'on venim... És important saber-ho, perquè sense saber d'on venim, potser, ens podem perdre a l'hora d'elegir cap on anem.

Els americans recorden la mort (assassinat) de Kennedy, jo també... sobre tot, la senyora Letícia la de la drogueria del cantó que es va vestir de dol i em va induir a preguntar-li qui li s'havia mort. El president dels Estats Units -me va dir. Al 23-F no va morir ningú, però una gran majoria estàvem morts de por, de por a tornar-nos a vestir de caqui i a repetir una mili que ens va suposar, sobre tot, perdre els 15 mesos més inútils de la nostra joventut: Tejeros? No, gràcies!

diumenge, 20 de febrer del 2011

TV3: L'OMBRA DE LA IL·LEGALITAT ÉS ALLARGADA



És legal el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps? Fins que no hi haja un judici, sobre els delictes en els que està involucrat, no ho sabrem... És legal el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra? El mateix...

La recepció de TV3, en canvi, només és il·legal quan els convé, o no?, als polítics que manen a València Cap-i-Casal... ja que, des del 1986, la recepció del senyal de la televisió catalana s'ha rebut a tot el territori valencià, amb aquella retallada temporal del Sinde de l'època (un tal Barrionuevo) que va decidir acabar amb la recepció de TV3, no solament amb la creació de Canal 9 -que mai s'han cregut ni el PSOE, ni el PP, com una eina de recuperació de la nostra llengua i la nostra cultura... no sé l'anomenat PSPV (¿?)-, sinó prohibint durant un temps allò que no solament s'havia considerat legal fins aleshores, sinó que se va deixar créixer i va acabar sent, molt prompte, un producte més del consum de tots els valencians de tota ètnia, ideologia i condició...

De tota manera, si la recepció de TV3 ha estat il·legal durant més de 25 anys, ja poden tancar a la pressó a Joan Lerma, Eduardo Zaplana i al mateix Francisco Camps per consentir-ho, així com als legisladors que ho han decidit (que siga il·legal!) perquè, no me diguen vostes, que és massa normal que puguem sintonitzar l'MTV a la TDT, Al Jazeera o la mateixa TV3 per Ono o qualsevol receptor de pagament i, en canvi, ara no siga possible sintonitzar al televisor l'única televisió que fa el 100 per 100 de les emissions en la nostra llengua... diga el que diga Vicente Rambla, un conseller fill de vila-realenca, que anirà a l'infern per mentider...

Perquè si el català i el valencià no són la mateixa llengua (com ha tingut la barra d'afirmar, quan fa només uns dies el PP admitia el mateix que diuen totes les universitats del món: que són la mateixa, evidentment), que deixe d'emetre Televisió Espanyola a Sevilla ara mateix: són l'andalús i el castellà la mateixa llengua? Des de quan? Des que Jaume I (un rei català i catalnoparlant) va fundar Vila-real atorgant-nos un nom (Vila-real), una llengua (el català), unes lleis (els Furs), una cultura... 737 anys ens contemplen!


Ah, és clar, als Estats Units i a Anglaterra també pronuncien diferent... però quant de romanç amb la llengua dels Països Catalans... sí, catalans, perquè Jaume I va nàixer a Catalunya, quan Catalunya s'extenia més enllà de Perpinyà i a Perpinyà tenen penjada a l'Ajuntament la mateixa bandera que a l'Ajuntament de Vila-real, la quatribarrada, sí, que és tant catalana, com aragonesa, com valenciana, com vila-realenca... Alguns militants populars de bona voluntad, han passat de fer-se fotografies amb Enric Valor, president honorífic d'Acció Cultural del País Valencià (entitat propietària dels repetidors de TV3) i admetre en públic que català i valencià són la mateixa llengua, a passar vergonya en la intimitat quan Aznar era catalanista, quan alguns polítics populars parlen en castellà (perquè, realment, no saben) i admetre que açò de la TV3, almenys a les comarques de Castelló on mai hem tingut cap problema lingüístic, no ens portarà res de bo...

Ah, que és una maniobra de distracció per a que no parlem del Gürtel i de tota la "Filesa" o trama de finançament il·legal del Partit Popular on allò dels trajes és només la pecata minuta que s'ha fet pública, perquè el marró pot ser descomunal...??? Haver-ho dit abans. Se retiren les multes i a esperar... Esperar el què? Doncs que Zapatero no faça com Lerma (culpable principal de la situació perquè no va voler al seu temps deixar res, relatiu a la llengua, ben lligat) i s'aprove al Parlament Espanyol, d'una vegada per totes, que els valencians puguem vore la TV3 com la veuen els balears a les Illes i, si voleu, que els andalussos del País Valencià o Catalunya puguen rebre el Canal Sur per si no entenen les emissions de totes les teles que parlen en castellà que són quasi totes, fins i tot un alt percentatge de la programació de Canal 9, la televisió d'aquesta maltractada terra... com demostra l'escassa participació de periodistes, actors o músics valencians i l'elevada presència de castellans populars, tant populars que fins i tot el to de veu resulta partidista a cada consigna que solten... M'agrada més l'Àgora, el Banda Ampla i tots els altres programes de debat de TV3 on, mane qui mane, sempre ha regnat el pluralisme i la qualitat...

No sé si he escrit alguna Barbaritat (Valenciana) que rima amb Indignat... I la indignació és la causa/efecte de la reacció a tanta maldat partidista en aquesta terra de Sant Vicent Ferrer, al que molts assenyalen amb el dit com el precedent d'una llarga separació entre valencians i catalans des d'aquell Compromís... ara, potser, ha arribat el moment de renovar-lo, el Compromís, però en un sentit diferent: catalans i valencians ens necessitem mútuament per defensar la llengua i la cultura en aquest món global, sí, però també per millorar l'economia i l'ocupació que no remuntarà sense totes les infraestructures pendents de l'Eix Mediterrani que, fins ara, sempre ens han negat tots els governs de l'Estat.

dijous, 17 de febrer del 2011

SA MAJESTAT EL GOL



El Vila-real C.F. ens ha fet gaudir, fins ara. Al començar la temporada potser molt pocs seguidors i aficionats hauríem apostat per seguir, a estes altures, en l'Europa League, ni molt menys per ocupar llocs de Champions en la Lliga amb un planter tant curt i, a més, reforçat amb un sol home (Borja Valero) -perquè tampoc esperàvem la ràpida adaptació de molts jugadors que l'any anterior estaven al B...

Darrerament, però, després d'una llarga ratxa d'èxits del tàndem Rossi-Nilmar i de Rossi-Ruben després de la lessió del brasiler, sembla que la pilota ja no entra tan fàcil com abans o que hi ha menys encert de cara a porta... i en futbol, no se pot perdonar: recordeu anit a l'Emirates Stadium què li va passar al Barça (2-1).

Però el Vila-real C.F. no és que solament perdone ocasions de gol, que també, però és que, a més, no se'n creen moltes i sempre ens mata algun despiste defensiu perquè, en realitat el Vila-real C.F. ni és el Barça, ni pot jugar com el Barça perquè ni som tan ràpids en la circulació del baló, ni tenim tanta qualitat en general...

Aquesta vesprada (19:00) a Nàpols, en una nova eliminatòria de l'Europa League, ja no compta el que s'ha fet fins ara i, per tant, ha de tornar la velocitat, la intensitat, la contundència defensiva i, sobre tot, sa majestat el gol... Si Rossi, Nilmar, Marco Ruben o qualsevol dels centrecampistes, perquè tampoc està prohibit llançar des de fora de l'àrea (encara que de vegades ho parega), fan avui un gol, ens val el 0-1, l'1-1 i, fins i tot, el 2-1 d'ahir del Barça, perquè després se podria rematar la feina en El Madrigal.

Contra les napolitanes, pilotes de frare: Endavant Vila-real!

dissabte, 12 de febrer del 2011

VEUS DE LA NATURA


Ho reconec, potser fa temps que us heu adonat els que em coneixeu, m'agrada escriure, sí... però mai m'ha agradat que diguen que sóc escriptor, ni molt menys poeta, perquè, senzillament, sóc una persona que se guanya la vida com a professor, donant classes, i que, per circumstàncies de la vida, fa molts anys que escriu i participa en tertúlies on l'escolten i el deixen expressar-se lliurement... és per això que, ara mateix, em venen a la memòria els cinc anys llargs (amb petites interrupcions) de columnista a Mediterráneo - Edició Vila-real (on ens pagaven i tot, quins temps!), més de dues dècades a l'Exágono dels Lluïsos, els articles d'investigació publicats a FONT, els 15 anys llargs a la revista Poble (per cert, l'enhorabona als premiats en la gala d'anit: el Grup de Dolçainers "El Trull", Ramon Ferrer i Manuel Ortells, és a dir, el fill de Manuel de Fesols i la Tendereta -per a nosaltes amics i familiars), els llibres, els premis literaris (de caire local i/o comarcal, tampoc no us penseu), etc.

Però si d'alguna cosa puc sentir-me satisfet (no m'agrada la paraula orgullós, perquè pense que ni ho sóc ni ho pretenc...), a banda de la gent que estime i me fa sentir-me estimat (la família, la dona, les filles...), és dels poemes puntuals que he escrit, de tant en tant (alguns, sortosament, per encàrrec), i que m'han musicat amics i compositors de la talla de Miquel Gallén (professor de l'Escultor Ortells), Rosanna i Gisela Morales (ànima i veu, veu i ànima de Veus de Cambra), Alfredo Sanz Corma (director de la Coral Sant Jaume i autor de la música que modula la lletra, tal vegada, més coneguda pels xiquets de la ciutat com és l'Himne del Vila-real Club de Futbol) i, ara mateix, Rafael Beltrán Moner... poca broma!



Per cert, aquesta vesprada (19:30), la Coral Sant Jaume presenta a l'Auditori "En clau de pop", una presentació dels seus darrers èxits i sobretot una celebració musical del Cantem de Cor de Canal 9 on vàrem cantar/participar, pràcticament, tots els vila-realencs, no us ho perdeu... Però demà diumenge, també a les 19:30 i a la Basílica de Sant Pasqual, Veus de la Natura amb un programa que inclou un poema propi (Mare Natura) musicat pel gran Rafael Beltrán: a tots, moltes gràcies!

dijous, 10 de febrer del 2011

(D) ESPACIO VILA-REAL



(D)Espacio Vila-real o "Despacio" Vila-real? D'hort de taronges a descampat front a Porcelanosa. "Aquí hi posarem allò que vosté vullgui" resaven uns cartells en barceloní que van aparéixer pel Vila-real del primer alcalde democràtic Baptista Carceller... Ara podrien reaprofitar-los per anunciar l'Estació Intermodal, el Centre Comercial "La Vila", IKEA, Mundo Ilusión o La Bufa de la Gamba 2050, és a dir, "Despacio Vila-real"...



A més, se suposa que el promés nou espai comercial des de tants anys enrera és una iniciativa privada a la que els poders públics, com a molt, només poden recolzar amb l'adequació d'infraestructures com ara el desdoblament de la vergonyosa N-340 (de Nules cap al nord), una entrada/eixida a l'AP-7 (que a partir de Sagunt, cap al sud, passa d'AP-7 a A-7, és a dir, a la gratuïtat: un altre greuge secular!), etc. però també explicant que de cara a la creació de llocs de treball (tant si ve l'Hipercor d'El Corte Inglés o si se fa una nova Silicon valley com la de Microsoft a Califòrnia) ve a ser, només, un parxe mentre no se cree economia productiva diversificada... i això se pot fer quan les coses van bé, no ara mateix de pressa i corrents.

Ah, però venen eleccions, què innocent!, no havia caigut en el detall... Les úniques infrastructures públiques, inaugurades a Vila-real, en els darrers 25 anys són les Piscines Cobertes Municipals (ara "Yurema Requena"), el Pabelló Poliesportiu Bancaixa (com a "compensació" per la segregació de Les Alqueries?), el "revuelto" Mercat-Jutjat (ara en perill de revisió!), el nou Camp "El Madrigal", l'IES "Broch i Llop", el CEIP "Angelina Abad", la Plaça Major Patrimoni de la Humanitat (del que no s'ha de fer mai al centre d'una Vila medieval del segle XIII) i... potser em deixe ben poc, perquè les remodelacions d'escoles i instituts, diguen el que diguen els polítics, no és construcció nova... I l'Hospital de La Plana, no caldria oblidar-ho, és comarcal.

Mentrestant, Vila-real ha passat dels poc més de 35.000 habitants amb què comptàvem a la dècada dels vuitanta, després de la segregació de Les Alqueries, als més de 51.000 actuals... És a dir, que l'únic que ha crescut a la nostra ciutat ha estat el nombre d'habitants que no les infrastructures... Per no parlar de la disminució de finques cultivades de taronger, de les fàbriques de taulell que han tancat i dels establiments que han tancat la paredeta degut a la pressió de les grans superfícies comercials, l'externalització del Mercat ambulant als afores junt a l'estàtua del rei fundador Jaume I, etc, etc, etc.

dilluns, 7 de febrer del 2011

FIRA... DEL TAULELL


Aquest cap de setmana la Fira Medieval s'ha ensenyorejat del centre de la Vila per marcar l'inici d'un Febrer dedicat a la remembrança històrica, al voltant d'aquell dia 20 del 1274 quan Vila-real s'emancipava de l'antic terme històric de Borriana per iniciar una vida municipal pròpia amb el consentiment legal del rei Jaume I...

Demà continuarà la Fira, però en aquest cas la del Taulell: el Saló Internacional de Ceràmica per a Arquitectura, Equipament de Bany i Cuina, Pedra Natural, Matèries Primeres, Frites i Esmalts (Cevisama) afronta la vint-i-novena edició, del 8 a l'11 de febrer en Fira València, amb un increment del 8 per cent en nombre d'expositors i del 3,5 per cent en superfície respecte a l'anterior edició... algo es algo, se'ns ha caigut el pèl (econòmic) però, almenys, hem retrobat la pinta.

Han desaparegut els gurús de les varetes màgiques per eixir de la crisi. No cal ser alarmistes, perquè, potser, la crisi ha tocat fons i tot és qüestió de temps, de molts mesos, d'anys, però de temps... De tota manera, s'ha de canviar de polítiques econòmiques i no solament a nivell global (on s'ha sacralitzat el mercat, mentre els drets humans i la democràcia s'han aparcat, descaradament, a l'hora de globalitzar-los i ara ens adonem de la manca dels drets més elementals a Tunícia o Egipte, però ningu parla de l'Aràbia Saudí, de la Xina o de l'Índia perquè el negoci és el negoci), també l'Estat Espanyol hauria de revisar el seu paper dins de la Unió Europea i si és de veres que ací s'ha decidit, definitivament, que tots ens hem de dedicar al turisme que, almenys, generalitzen les infrastructures viàries que mai arriben a Castelló, que la Generalitat reforce les inversions en ensenyament (per a quan l'Escola d'Idiomes a Vila-real?) i que se'ns compense d'alguna manera pel descarat desmantellament de la citricultura i la indústria als darrers anys...

Ja no ens val aquella vella recepta de la Recerca més el Desenvolupament més la Innovació (R+D+i), perquè si hi ha algun sector dins de l'economia productiva que haja realitzat més inversió en aquest apartat, aquest ha estat el de la indústria ceràmica, però quan la innovació també va acompanyada de la deslocalització i d'altres estratègies economicistes d'escàs calat social, ja sabem quin és el resultat: més tecnologia, més tecnificació, més beneficis empresarials, menys llocs de treball...

Si hem de començar a servir cafés a tothom, que ens acaben l'Escola d'Idiomes, que ens financen l'aeroport de Castelló i que acaben d'una vegada el segon camp de golf provincial... La ceràmica? Gràcies, segrestada per la fira de la globalització, com la política en general... El món és un fira, un espectacle apassionant, però cada vegada més previsible, encara que diguen que la crisi en ha sorprés a tots...

dijous, 3 de febrer del 2011

EL BRILLANTET


Amb una mica de retard, com si fos un tren de rodalies, ahir va arribar a casa un nou exemplar en paper d'El Brillantet: calendari, santoral, astronòmic i literari, una publicació artesanal com les que ja no se'n fan, llevat evidentment del llibret en qüestió...


Al pròleg de l'autor, Joan Josep Cardona Ivars, m'ha cridat l'atenció una frase que, si fa no fa, vam comentar el dia de Sant Antoni entre amics: En l’actualitat, ha passat a segon orde la felicitació onomàstica perquè s’han imposat altres costums, com ara el dia de l’aniversari del naixement, molt més recordat que el sant propi que portem per nom. I, en part, és possible eixe canvi social ja que les modes, de manera capritxosa i, de vegades, tirànica, han influït a batejar xiquets i xiquetes amb noms aliens a la nostra tradició. La dita de “Joans, Peres i ases, a totes les cases”, hui ja no té vigència... perquè és de veres: els valencians dels cinquantes, seixantes i, fins i tot, setantes, n'érem més de l'onomàstica que dels anglosaxons aniversaris que ens han introduït en calçador a casa, com tantes coses, entre els castellans mesetaris i els britànics illencs...

Avui, 3 de febrer, dia de Sant Blai, sant ditxós, cura'ns la tos, segons El Brillantet el sol eixirà a les 8:08, és a dir, a les 9:08 hores del rellotge perquè n'anem una al davant, i s'amagarà a les 18:22, és a dir, passades les set de la vesprada, pel mateix motiu...

Quan publicacions com El Brillantet encara no eren obres de culte, com ara, sinó que ho eren més de referència perquè hi havia menys informació i circulaven per quasi totes les cases, la vida era molt rural i molt més tranquila que avui en dia, malgrat la crisi globoconjuntural: el llaurador s'alçava a les 7 del matí, és a dir, a les 8h., agafava el carro i l'haca i s'aturava a la primera taverna que trobava en qualsevol eixida del casc urbà... després d'un esmorzar fortet, tornava a reprendre el camí cap al tros, cap a l'hort, en arribar es canviava de roba i, si no feia jornada contínua, quan se n'adonava ja era hora de tornar cap a casa per a dinar... així transcorrien els jorns, quan la productivitat, potser, encara no era un indicador a tenir en compte.

Ara, potser, ens deixem influir massa pels corrents uniformitzadors de la globalització que ens vol condemnar a jugar el paper de cambrers d'Europa: res de valencià, res de castellà, molt d'anglés, alemany i xinés i a servir cafés a tots els guiris que vinguen a visitar-nos mentre, per si de cas, ens perdonen la vida...

La vida, com ha canviat en pocs anys, per a millor en moltes coses, però sense la brillantor que caldria en moltes altres: pegueu, pegueu una ullada a les pàgines d'El Brillantet... és una delícia.

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2024/25

Vila-real, la nostra ciutat (1274-2024)

Els més visitats

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes