LA FIABILITAT DE LA PREMSA DE MADRID (Porto - Vila-real CF)

Bon dia! Avui volia comentar, una mica, la prèvia del Porto - Vila-real de l'Europa League corresponent a l'anada de les Semifinals d'aquesta competició europea que, potser, no és la Champions però presenta equips amb un futbol comparable i, fins i tot, superior al d'altres que també han arribat a Semifinals com ara el Schalke 04 o el mateix Real Madrid que sí, potser són uns equips competitius però, en principi, sense propostes futbolístiques que enamoren la cliente·la... i dic volia perquè m'he posat a documentar-me sobre el tema i, de sobte, me trobe aquesta foto que encapçala el post al MARCA (¿?) on volen fer passar uns jugadors del Porto (perquè entrenen de groc?) pels nostres...

I és que la premsa de Madrid, darrerament, sempre confon Espanya amb Castella i Castella amb Madrid. Per tant, quan diuen que van a parlar o informar d'esports (tant la premsa escrita, com la ràdio com totes les televisions... ahí Guardiola va donar en la diana a la roda de premsa prèvia al partit d'ahir on li replicava a Mou I, el primer ploró d'Europa!), heu d'entendre futbol i quan diuen futbol, en canvi, heu de pensar en Real Madrid i quan diuen Real Madrid en Mourinho només Mou... a Madrid només els mou la bronca i l'embolica que fa fort...

Ah, el Villarreal, ese simpático/no tanto, equipo de pueblo que tan bien juega i a la hora de la verdad... A l'hora de la veritat, té molt de mèrit la trajectòria del nostre equip a la darrera dècada. Avui, però, ha arribat l'hora de la veritat i el Vila-real, ens confonguen amb uns altres al MARCA o no, pot començar aquesta nit a entrar per les portes de la història si se fan les coses bé: res d'invents, res d'aliniacions mourinyenques ni de plantejaments defensius a ultrança, agressivitat reglamentària (no com altres!), bon toc del baló i, sobre tot, molt de coneixement i molta rapidesa en defensa que, a més, si es refrendada al davant amb un toc subtil de Cazorla, Borja o Cani i rematat per Honorato, Marco o Giussepe serà per encarar la segona part de 90 minuts al Madrigal amb totes les possibilitat d'arribar a la primera final europea.

Visca el bon futbol i endavant Vila-real!
.................................................................................

I aquest acudit, de regal (Mou és una font d'inspiració, com els mals polítics!):

UNA PASQUA ENTRE LLIBRES (Sant Jordi, 2011)

Per als lectors de La Plana de Castelló la Diada de Sant Jordi a Barcelona ve a ser com el Sexenni de Morella, és a dir, una festa on es pot participar cada sis anys, més o menys, és a dir, quan cau en dissabte i/o festiu.


Enguany hem tornat a tenir-ne la sort de repetir, després d'aquell 2005 quan acompanyàrem el vila-realenc Vicent Usó que s'estrenava en les signatures com a finalista del premi Sant Jordi 2004 amb Les ales enceses (premi que repetiria tres anys després amb El músic del Boulevard Rossini) i tinguérem la satisfacció de retrobar-nos amb Jaume Cabré que, no solament va treballar com a professor de Literatura a l'IES Tàrrega de Vila-real sinó que, fins i tot, es va iniciar com un dels millors escriptors actuals en llengua catalana amb Carn d'olla, una obra que va començar a escriure -segons el propi autor- al seu pis llogat de la Placeta Escultor Ortells de Vila-real, a la vora del saló de teatre de l'Agrupació Coral "Els XIII".


Com al 2005, el dia de Sant Jordi també ha caigut en dissabte, però no en un dissabte qualsevol, ja que el Dissabte de Glòria té el valor afegit d'obrir les portes d'aquesta setmana màgica que va de Pasqua a Sant Vicent, on la majoria dels valencians fa festa en contraposició, per exemple, a catalans i madrilenys. El dissabte 23, per tant, vam haver de matinar. De fet, quan ens disposàvem a eixir cap a Barcelona, només el campanar i quatre carrers principals començaven a erigir-se sobre la resta de la ciutat on havien desaparegut un alt percentatge de vila-realencs, encara somnolents per la humida Setmana Santa. Els núvols, apegalosos, ens acompanyaren fins la Ciutat Comtal, però van tenir el detall de mantenir-se penjats del cel durant tota la jornada ja que els llibres -i les roses!- passats -passades!- per aigua perden el seu encanteri inicial... i els electrònics ja se sap, apaga'ls quan ve el xàfec que es poden malmetre al primer llampec...


Aquesta vegada no ens hem pogut retrobar amb gent de l'entorn, llevat de dues il·lustres excepcions, ja que vam tenir l'ocasió de saludar, personalment, Eloi Moreno, el jove escriptor de Castelló que s'està obrint un merescut lloc al món de les lletres amb El bolígrafo de gel verde i la guanyador del premi Nadal de novel·la Alicia Giménez Bartlett que, a més de firmar-me la versió en català (que, per cert, li posa veu a La Pastora, el/la maqui protagonista, amb un llenguatge col·loquial que ve a ser una mostra del valencià d'Els Ports, cosa que no sé com hauran ressolt a la versió castellana) de On ningú no et trobi, va explicar-me que vivia a Vinaròs on, precisament, va acabar d'escriure aquesta exitosa obra.


I vam tenir la sort, perquè els escriptors famosos poden arribar a ser inaccessibles -també per Sant Jordi- a no ser que faces cua durant hores i hores, que Rosa Montero, Eduardo Mendoza o Maruja Torres ens signaren exemplars que havíem adquirit per compartir entre amics (de la lectura)...


El saber encara ocupa molt de lloc, i sobretot els llibres, per als que no tenim la sort i/o el poder adquisitiu per poder fer-nos amb una segona casa que descongestione els "papers" del pis... De tota manera, encara que l'hàbit lector és una cosa i la festa de Sant Jordi una altra (es veia molta gent i poques bosses plenes), no vaig poder resistir la temptació de fer-me amb un exemplar de l'Holocaust Espanyol de Paul Preston (m'havien donat la versió castellana que està molt millor enquadernada, però per la vesprada vaig decidir-me a canviar-lo per la versió en català ja que, segons explicava Hilari Raguer a La Vanguardia, conté un annex que no ve a l'altra) i, per suposat, de l'al·legat a favor de les insurreccions pacífiques de Stéphane Hessel, Indigneu-vos, que ha estat l'obra de no-ficció més venuda del Sant Jordi 2011 (tant en català com en castellà)...


L'obra més exitosa de ficció (tant en català com en castellà, perquè la cultura sempre és plurilingüe!), és a dir, la darrera de l'Albert Espinosa, Si tu em dius vine ho deixo tot, però digue'm vine, no la vaig comprar dissabte ja que, no és per fardar però fa temps que circula per casa, on som pobrets, però llegits, què li anem a fer...



Llegir és com caminar o practicar esport, costa posar-se, però quan ho fas sents la satisfacció de sentir com te vibren les neurones, se t'obre la ment, es relaxa el cos... però, a l'igual que l'exercici físic, hi ha lectures i llibres adaptats a les aptituds de cadascú perquè, sempre, s'ha de tractar de gaudir en tot allò que fem: hi ha lector/e/s compulsi/us/ves, n'hi ha de constants, ràpids, lents, n'hi ha que llig molt en vacances i molt poc la resta de l'any, n'hi ha que llig ficció, poesia, novel·la, assaig, n'hi ha que llig de tot... però l'important, és llegir quan siga, com siga i el que siga, perquè llegir no té cap contraindicació, potser el sedentarisme, però això des dels clàssics que ho tenen resolt: men sana (lectura), corpore sano (exercici)... Salut (física i mental)!

CANDIDATURES MUNICIPALS 2011

La Junta Electoral mitjançant el Boletín Oficial de la Província de Castelló va publicar ahir, oficialment, les candidatures municipals i autonòmiques per a les properes Eleccions del 22 de maig.

Tal vegada, certa ciutadania encara té el costum de tractar la gestió de la polis, de la res pública, és a dir, la Política amb majúscules com una cosa menor o, simplement, un altre tema de conversa com ara el futbol, on uns són del Barça, altres del Madrid i uns pocs del Vila-real, sense pensar que, a llarg termini, potser els que decanten la balança cap a un costat o cap a l'altre són els que pensen que la política no és com el futbol i que, per suposat, se pot canviar d'equip i fins i tot de jaqueta, encara que no tot són els resultats sinó l'Ètica del procés i els objectius que es volen assolir. Evidentment, tothom té dret a votar, a no votar i, fins i tot, a l'abstenció, però en democràcia s'hauria d'actuar, sempre, des de la responsabilitat individual perquè funcione cada dia millor la maquinària col·lectiva i tot allò d'interès general, sense pensar des de l'egoïsme personal, l'interés particular o el benefici partidista.

Si Vila-real fos un carro, els vila-realencs hauríem de fer l'haca perquè ens tocaria tirar a tots... Si Vila-real fos una màquina de vapor, cada ciutadà s'hauria de convertir en un tros de llenya o en una peça de carbó... Si Vila-real fos un formiguer ens hauríem d'aliniar arreu en fila i transportar, cadascú, el seu granet de forment... Però Vila-real és una ciutat complexa que ha ultrapassat, als darrers anys, els 50.000 habitants i que presenta una evident manca de llocs de treball i d'infraestructures de tot tipus, així com tota una sèrie de problemàtiques que els 25 regidors que triarem en llistes tancades, més que negar-les o solucionar-les -perquè tampoc hem de buscar gent màgica o sants miraculosos- hauran de posar-se a treballar al capdavant de tots nosaltres per tractar de trobar eixides lògiques, racionals i ràpides... Potser tingueu decidit el vot des de fa temps, potser conegueu quasi totes les llistes, potser passeu totalment d'açò, però no estaria gens malament reflexionar sobre l'eixida d'aquesta setmana santa laboral i comptable en la que estem instal·lats els vila-realencs des de fa uns quants anys per culpa, sobre tot, de l'avarícia de polítics, banquers i empresaris corruptes pròxims però, sobre tot, vinguts des del règim de la Plutocràcia que regna a l'aldea global des de Wall Strett... Reflexionem-hi, ciutadans, reflexionem-hi!


Circunscripció Electoral: Vila-real

Candidatura número: 1
PARTIDO POPULAR (P.P.)
Orde Nom i cognoms
1. Don JUAN JOSE RUBERT NEBOT
2. Doña MARIA LUISA PORCAR CANO
3. Don IGANASI CLAUSELL MARTIN
4. Don FRANCISCO JAVIER NACHER MARTI
5. Doña MARIA LUISA MEZQUITA JUAN (Independent)
6. Don ALFREDO SANZ CORMA
7. Don HECTOR FOLGADO MIRAVET
8. Doña BEATRIZ SERRA RUBERT
9. Don JUAN LUIS FABREGAT SEMPERE
10. Doña ADORACION LLOP MONTON
11. Don RAMON TOMAS CESPEDES
12. Don JOSEP BENEDITO NUEZ
13. Doña CARMEN CANTAVELLA BARRUE
14. Doña MARIA ISABEL MARZA DELAS
15. Doña MARIA CARMEN MUÑOZ RAMOS
16. Don GONZALO BAUTISTA TUISAN
17. Doña CRISTINA TERREN MATAMOROS
18. Don LUIS ENRIQUE RUBERT MOYA
19. Don JUAN MANUEL BROCH FONT
20. Doña ANA TOMAS ALBIOL
21. Don MIGUEL MARCO SERRANO
22. Don MANUEL MEZQUITA MONZO
23. Doña ANA DELFI MARTIN MORENO
24. Doña TERESA ANDRES MEDINA
25. Don ALEJANDRO FONT DE MORA TURON
Suplents:
1. Don ALEJANDRO SANTIAGO AMPOSTA AMIGUET
2. Doña MARIA REMEDIOS HERRERO MOMPO
3. Don CARLOS DOMINGO CERDA
4. Doña MARIA DE LAS NIEVES ADSUARA CABEDO
5. Doña MARIA ASUNCION SANMATEU MARTINEZ

Candidatura número: 2
BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ (BLOC)
Orde Nom i cognoms
1. En PASCUAL BATALLA LLORENS
2. En FRANCESC XAVIER OCHANDO MANZANET
3. Na MONICA ALVARO CEREZO
4. Na MARIA GRACIA MOLES GARCIA
5. En EDUARD DEL SALTO MIRO
6. En MATIAS MARIN SAEZ
7. En JOSE MARIA RUBERT MIRO
8. En CONSTATI ORTELLS SAFONT
9. Na ROSARIO GARCIA GARCIA
10. Na ROSARIO SALVO RAMOS
11. En DAVID MATEU GRACIA
12. Na MARIA TERESA CANOS VAQUER
13. En ANTONI NACHER ALARO
14. En CRISTOFOL TRIPIANA TRAVER
15. Na LOURDES VIDAL BERNAT
16. En ANDRES MONTEAGUDO MOLINA
17. En PASCUAL AYET LOPEZ
18. En JOSE ORIOL MUNDO SIMO
19. Na AMALIA DIEGUEZ RAMIREZ
20. Na MARIA PILAR BARTOLL HERRERO
21. En HECTOR MOLINA FABRA
22. Na CARMEN ROSA TRAVER LLORENS
23. Na JOSEFINA PITARCH ALMELA
24. Na CONSUELO HERRERO BONET
25. En ELIAS CASALTA CARDA
Suplents:
1. En JUAN MONTESO CUBEDO

Candidatura número: 3
ESQUERRA UNIDA DEL PAIS VALENCIA (EUPV)
Orde Nom i cognoms
1. Sr. ALEJANDRO MORENO SANDOVAL
2. Sra. FERNANDA DIAZ PLA
3. Sr. MANUEL VILAR MASIP
4. Sra. MARIA TERESA PIQUER PALACIOS
5. Sr. FRANCISCO CORMA BUFORN
6. Sra. MERCE VILALTA VILANOVA (Independent)
7. Sr. PAU PALOMARES BENEDITO
8. Sra. ROSANNA MINADEO
9. Sr. CARLOS ORTIZ VENTURA
10. Sra. Mª ELVIRA BUFORN FERRANDO
11. Sr. ANDRES MORENO LOPEZ
12. Sra. NEUS FUSTER I COSTA (Independent)
13. Sr. IÑAKI GIL CLAUSELL (Independent)
14. Sra. MARIA HADDADOU HURTADO (Independent)
15. Sr. VICTOR MANUEL MORA MARIN
16. Sra. MATILDE COSTA CERISUELO (Independent)
17. Sr. FRANCISCO CORMA CANOS
18. Sra. GEMA SEBASTIA MARIN (Independent)
19. Sr. JAVIER LOPEZ GARCIA
20. Sra. MARTA Mª MORENO PLA (Independent)
21. Sr. JUAN MANUEL PLA SAURA
22. Sra. PILAR BENEDITO SEGLAR (Independent)
23. Sr. CARLOS EVARISTO MONSONIS RIUS
24. Sra. MARIA MANUELA PARRA PELAEZ (Independent)
25. Sr. VICENTE PARDO ALARCON (Independent)
Suplents:
1. Sr. ENRIC DOBON DIAZ (Independent)
2. Sra. ESTER DOTOR IBAÑEZ (Independent)
3. Sr. PEDRO CLAUSELL ORTELLS (Independent)

Candidatura número: 4
PARTIDO SOCIALISTA OBRERO ESPAÑOL (P.S.O.E.)
Orde Nom i cognoms
1. Sr. JOSE BENLLOCH FERNANDEZ
2. Sr. ANTONIO JAVIER SERRALVO GUARQUE
3. Sra. MARIA SABINA ESCRIG MONZO
4. Sr. FRANCISCO VALVERDE FORTES
5. Sra. SILVIA GOMEZ REY
6. Sr. EMILIO MIGUEL OBIOL MENERO
7. Sr. JESUS SEMPERE MUÑOZ
8. Sra. ROSARIO ROYO NAVARRO
9. Sra. MARIA CARMEN PESUDO CANTAVELLA
10. Sr. JESUS FERNANDEZ SANCHEZ
11. Sr. JOAN VICENT SEMPERE BROCH
12. Sra. MARIA DOLORES VICENS BELLMUNT
13. Sra. NURIA VIDAL SILVESTRE
14. Sr. ALVARO ESCORIHUELA CLARAMONTE
15. Sr. DIEGO ARMANDO VILA REINA
16. Sra. MIRIAM CARAVACA MONZO
17. Sra. CARMEN GLORIA PITARCH GIL
18. Sr. MANUEL ANGEL GIL PEREZ
19. Sr. BEATRIZ HERRERO POVEDA
20. Sr. JORDI MONFORT COBOS
21. Sra. YOLANDA PEÑA FERNANDEZ
22. Sr. ANTONIO GOMEZ AGUILAR
23. Sra. OLGA NAVARRO LUJAN
24. Sr. JUAN JOSE GARCIA RAMOS
25. Sr. JOSE LUIS SOTO UCERO

Candidatura número: 5
INICIATIVA PER VILA-REAL: COMPROMIS MUNICIPAL (IxVila-real: CM)
Orde Nom i cognoms
1. Sr. ALBERTO IBAÑEZ MEZQUITA
2. Sra. CARMEN MARCILLA ULLDEMOLINS
3. Sr. MANUEL BROCH MARTIN
4. Sra. LORENA RIPOLLES MUR
5. Sr. RICARDO CARLOS SALVADOR HERVIAS
6. Sra. ENCARNACION COTO BRAVO
7. Sra. LAURA GONGORA RAMOS
8. Sr. HUGO COTANDA JARQUE
9. Sra. GUILLERMINA RIERA LORIENTE
10. Sr. ENRIQUE HERNANDEZ PARDO
11. Sra. ANTONIA MARTINEZ SANCHEZ
12. Sra. ALICIA FERRERONS FITE
13. Sr. ADRIAN LIZANDRA CANO
14. Sra. SILVIA ARTERO SALES
15. Sr. FRANCISCO MARTINEZ SANCHEZ
16. Sra. MONTSERRAT MOR ADELANTADO
17. Sra. SARA SERRALVO DIAGO
18. Sr. JULIAN LOZANO NOMDEDEU
19. Sra. ROCIO VIZCARRO COTO
20. Sr. SANTIAGO USO GIL
21. Sr. FRANCISCO JAVIER ROMANO CONTRERAS
22. Sra. ROSA ANA FORCADA PITARCH
23. Sr. MIGUEL CALVO BLAZQUEZ
24. Sra. AFRICA BOVAIRA BROCH
25. Sra. PILAR VILANOVA VIDAL
Suplents:
1. Sra. MARIA CONCEPCION CONTRERAS FERNANDEZ

Candidatura número: 6
PARTIDO OBRERO SOCIALISTA INTERNACIONALISTA (P.O.S.I.)
Orde Nom i cognoms
1. Sra. FRANCISCA RAMIREZ LOPEZ
2. Sr. JOAQUIN JOSE HERRANDO GIMENO
3. Sr. JOSE BLAS ORTEGA LLAVADOR
4. Sra. LARA AZAHARA ORTIZ RAMIREZ
5. Sr. MIGUEL VTE. FERNANDEZ GARCIA
6. Sra. KATIA MIGUEZ MARTINEZ
7. Sr. MANUEL PRERA PONS
8. Sra. LUCIA ROCHERA RODRIGUEZ
9. Sr. ANTONIO ORTIZ AVILA
10. Sra. LUCIA RODRIGUEZ CHINCHILLA
11. Sr. JOSE ANT ALMELA ESCOBEDO
12. Sra. TERESA MURADO PEREZ
13. Sr. SALVADOR ROCHERA GAVALDON
14. Sra. HELENA MARTIN DEL OLMO
15. Sr. JOSE ANT MARTINEZ PEREZ
16. Sra. DOLORES MENDOZA DOMINGUEZ
17. Sr. SALVADOR ROCHERA RODRIGUEZ
18. Sra. Mª DE LOS DOLORES DEL BARCO FERNANDEZ MOLINA
19. Sr. VICENTE JUAN PRADES RAMOS
20. Sra. AURORA MARIA CHAPA PEREZ
21. Sr. ALBERTO GORDO GARCIA MADRID
22. Sra. JOSEFA MENDOZA DOMINGUEZ
23. Sr. BLAS MOLINA MARTINEZ
24. Sra. Mª ANGELES GARCIA PACHECO
25. Sr. JOAQUIN MOLINA MARTINEZ
Suplents:
1. Sr. VTE JESUS VALLES SINISTERRA
2. Sra. BARBARA SANCHEZ MENDOZA
3. Sr. MANUEL CAPILLA CAMARILLAS
4. Sra. Mª LUISA MORENO MARTINEZ
5. Sr. MANUEL SERRANO RODRIGUEZ

LA SETMANA D'ORTELLS

A Vila-real la Setmana Santa és també la setmana d'Ortells. I enguany més que mai, a l'acomplir-se el cinquantenari del traspàs de l'escultor, un 27 de novembre de 1961. De moment, Vila-real, a més de dedicar-li un carrer o el nom d'un col·legi, també li ha dedicat dos magnes exposicions, una precisament sobre Ortells i la Setmana Santa (2009) que encara podeu visitar virtualment i la darrera, del 18 de febrer al 24 d'abril de 2011, que encara podeu visitar in situ, és a dir, al Museu de la Ciutat "Casa de Polo" de Vila-real.

Aquesta nit, de futbol, vacances i d'inici per alguns d'uns merescuts dies de descans, també és l'inici de les processons, autèntiques exposicions itinerants d'imatgeria religiosa a l'aire lliure que a Vila-real ens permet, entre d'altres, contemplar les obres que exposen les confraries, així la CONFRARIA DE LA 3a ORDE FRANCISCANA SEGLAR (amb el Natzaré de P. Amorós, Els assots de la casa de Ramón Bretchat d’Olot, La Dolorosa d'Octavi Vicent, L’Oració a l’hort de la casa Bretchat d’Olot i L’Oració d’Ortells), la CONFRARIA DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS (amb la Mare de Déu dels Dolors obra de Josep Ortells entre d'altres), LA CONFRARIA DE LA PURÍSSIMA SANG (la més antiga, amb la vella imatge de l’Eccehomo de Pasqual Amorós i la nova de Josep Ortells, així com la Verde de la Soledat de Pasqual Amorós), la GERMANDAT DEL SANT SEPULCRE (que exposa el Cris Jacent d'Ortells cada Divendres Sant), la CONFRARIA DE LA SANTA FAÇ (amb La Verònica d'Ortells), etc.

Vila-real, darrerament, s'ha volcat amb la Setmana Santa recuperant, fins i tot, unes Escenes de La Passió que representen actors amateurs de Tabola i Els XIII. Enhorabona!

LA MANI DE VALÈNCIA EN IMATGES

Si a l'Estat Espanyol, darrerament, dóna la impressió que la justícia és injusta perquè exerceix tard i malament, la premsa dóna la sensació d'estar més que mai al servei del bipartidisme i, fins i tot, de decantar-se cap a una part de les dos...

Ahir, sense anar més lluny, va haver-hi una multitudinàdira manifestació a València reclamant TV3 que, segons, Canal 9 no ha existit perquè, senzillament, l'han ningunejada com també ho fa Mediterráneo i Público (que ha penjat un article a les 12:44h.) i ABC i La Razón... o, almenys, les edicions digitals electròniques d'aquests mitjans que, en principi, se presenten en societat com d'allò més plurals, objectius i bla, bla, bla...

Bon oratge, va tornar el sol per escalfar l'ambient a les Torres de Quart i, malgrat tots els entrebancs haguts i per haver, per part, naturalment, del PP Valencià, sobretot per part de l'Ajuntament de Rita Barberà la qual voldria gaudir d'un poder totalment absolut per poder prohibir tot allò que li molesta, i la manifestació d'ahir molestava i molt, (com li molesta al president Camps que se diga que les llistes populars valencianes, i sobretot les valencianes -i no les del PP de Galícia, per exemple- van plenes d'imputats i de polítics de biografies sospitoses de pressumpta corrupció, començant per ell mateix), la manifestació va ser tot un èxit, molt positiva, sense cap incident que lamentar malgrat el retard a l'hora d'eixir perquè n'érem molts, és a dir, amb una participació que rondava els 100.000 manifestants (200 en total segons alguns?) que, al final, ens vam anar cap a casa amb el regust de què ens va saber a poc perquè, això, el concert no se sabia on se faria... només van donar permís fins les 20:30 h..., etc., etc., etc. és a dir, quasi, quasi, com al temps de Paco... Paco Camps? No, l'altre, sí, el Paco Franco i Bahamonde...

Però, senyors, a quin País vivim? Ah, que no és un País, que és una Comunidaz, se m'oblidava, i les comunitats són de frares o de veïns, però no de ciutadans responsables i compromesos amb la societat que volem més lliure, justa, transparent, honesta i participativa... com vam reclamar ahir, més de 1.000 vila-realencs -que els tinc comptabilitzats- i més de 80.000 valencians que, malauradament, ens dispersarem a les Eleccions del proper 22 de maig entre PSOE (sí, els que no acaben de tramitar la Iniciativa Legislativa Popular amb més de 650.000 firmes en favor de la recepció de TV3 al País Valencià), BLOC i Iniciativa (és a dir COMPROMÍS que no s'ha arribat a comprometre a nivell local i això, evidentment, restarà a molts llocs i sumarà a molts pocs), Esquerra Unida (més desunida que mai), Esquerra Republicana (que ahir va envair València de globus grocs i productes de tot tipus per reforçar l'argument que quasi tots "érem vinguts de Catalunya"), etc., etc., etc. per posar la victòria del PP valencià en safata de plata... i el proper 25 d'abril (ja al 2012!), més del mateix. Però enfi, no n'hem de perdre la il·lusió de construir, malgrat tot, un País Valencià d'aire polític i natural respirable, mans netes i dirigents honrats.

Açò és el que ha recollit la premsa sobre la diada d'ahir (sí la que, segons alguns, no ha existit):

Ara




El Mundo










El País



El Periódico



Europa Press




La Vanguardia




Las Provincias





Levante





Vilaweb

DISSABTE A VALÈNCIA

Acció Cultural del País Valencià ha aconseguit recaptar en deu dies gairebé 80.000 euros en la seu col·lecta particular per afrontar les multes de 800.000 euros imposades pel Consell per emetre TV3 al País Valencià (quan de canals il·legals que podem veure per la TDT n'hi ha més de tres i més de quatre, sobre tot d'aquells que fan tarot i escenes de xiques joves amb problemes de calor). A base d'ingressos bancaris i compra de "bons d'ajuda" d'entre 5 i 50 euros, l'entitat que presideix Eliseu Climent avança la seua campanya i, a més, l'estén territorialment. Ahir la van presentar a Catalunya en un acte en el que van fer públiques dues novetats: un vídeo carregat de simbolisme en què destacades personalitats de la cultura catalana repeteixen la frase "El País Valencià és el meu país" (el cantautor Lluís Llach, l'actor Joel Joan, el grup musical Els Amics de les Arts i la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, mentre de fons sona la cançó País petit, de Llach) i, la segona novetat, és el llançament de la campanya "Art en acció", en què més de 25 artistes de primera línia han donat les seues obres a Acció Cultural perquè les venga a preu de mercat i puga, així, obtenir més fons per sufragar una sanció que, de no pagar-la, podria comportar l'embargament de comptes i béns d'Acció Cultural (la petició als artistes l'han realitzada Miquel Barceló, Andreu Alfaro i l'Antoni Tàpies, en representació de bona part del territori lingüístic, és a dir, Balears, València i Catalunya, i el preu de les obres oscil·la entre els 280 i els 34.000 euros).



Però el plat fort, d'Acció Cultural i d'altres entitats cíviques com ara els sindicats, serà aquest dissabte amb la manifestació Sí a TV3 que eixirà de les Torres de Quart de València a les sis de la vesprada i culminarà en un lloc encara per determinar en què cantaran Feliu Ventura i Lluís Llach, que ha tornat de la seua retirada, d'ara fa quatre anys, per a aquesta ocasió.

Per contrarrestar, els secessionistes del GAV o Grup d'Acció Valencianista, és a dir, aquestos que sempre van amb el rotllo tan antic i analfabet de què català i valencià són llengües diferents (alguns dels quals s'han integrat a les llistes del PP, com ara al municipi de Gandia... què volen aquesta gent?) és manifestaran a la mateixa hora i trauran una senyera de 1.200 m2 on, m'imagine, hi haurà molt de blau i, supose, no s'oblidaran que també porta quatre barres roges sobre fons d'or que, curiosament, coincideix amb la senyera d'Aragó, Balears i Catalunya... casualitats, causalitats? Per la seua banda, els seus cosins de Coalició Valenciana han programat una gran marxa al migdia, que partirà a les 12 hores de la plaça de Sant Agustí amb el lema "En defensa de lo valencià"... Ompliran València de blau valencianista i anticatalanisme, diuen... perquè es veu que, des de la Kale Barraca, s'ha de buscar un "enemic extern" per defensar el que alguns anomenen "valencianisme" (¿?)... Esperem que la policia actue, abans de l'aparició de la minoria violenta de sempre.

Ja ens agradaria als valencians de "bona voluntad" -i amb el títol de l'ESO- tenir una televisió autonòmica de la qualitat de la catalana i una burgesia implicada en el foment de l'economia productiva més pròxima, com tenen els catalans... Enfi, passen els anys, i no n'avancem un pam, perquè tenim uns polítics que, potser, no haurien de ser els què ens mereixem...

EL PONT, COOPERATIVA DE LLETRES

Morella va acollir, ahir dissabte 9 d’abril, la I Trobada d'EL PONT, cooperativa de lletres, esdevenint en capital literària de les comarques de Castelló. Va estar un dissabte ple d’activitats vinculades a les lletres i obertes a tota la població: entre d'altres, va haver-hi un homenatge a Carles Salvador, una sessió de presentació de llibres i un espectacle poètico musical.

La jornada literària va estar organitzada per constituir, formalment, El Pont, Cooperativa de Lletres, associació on, des d'ahir, ens hem agrupat al voltant de 40 escriptors i/o persones relacionades amb el món de les lletres a les comarques de Castelló, sota la col·laboració de l’ajuntament de Morella, la delegació a Castelló de l’Institut d’Estudis Catalans, la Fundació Carles Salvador i Edicions 96. A continuació, cap a les 12.30h., es va inaugurar el plafó d’homenatge a Carles Salvador al Jardí dels Poetes on van intervindre l’alcalde de Morella, Joaquim Puig, el filòleg vila-realenc Vicent Pitarch (en representació de la Fundació Carles Salvador) i l'escriptor i president d’El Pont, Cooperativa de Lletres, Joan Andrés Sorribes.


Va ser un dia calorós, de molt de sol a Morella, molt bon ambient pels carrers amb grups de turistes pertot arreu i un dinar, a "escote" (no som polítics, nosaltres!), a base de sopa morellana i d'altres complements culinaris del terreny.

Per la vesprada, a la sala de Justícia de l’Ajuntament de Morella, es realitzaren diverses micropesentacions literàries: L’amor, de Josep Lluís Abad; Històries naturals, de Joan Baptista Campos; La violinista de París, de Joan Pla; El magma silenciós, de Manel Garcia Grau i Vicent Pallarés; Partida, de Vicent Sanz; La nit en blanc, de Josep J. Conill; Subsòl, d’Unai Siset; Antologia d’Escriptors Castellonencs, de Lluís Meseguer (a més del dvd de l’òpera Fortuny Venise, com autor del libretto) i Set narracions curtes per a una setmana llarga, de Joan Andrés Sorribes. La jornada literària va acabar amb l’espectacle poèticomusical “For sale o 50 veus per la terra”, que va tindre lloc a la mateixa sala.


Per tancar aquesta crònica breu, ací teniu una petita aportació personal per recordar aquesta magnífica diada: Llarga vida a l'associació EL PONT, cooperativa de lletres!

Sobre el cim del turó de Morella

i al recer del racó dels poetes,

-indret del sentor i dels versos d’amor,

balcó dels amants i de proses inquietes-,

un dissabte d’abril va néixer un pont,

traçat a un futur d’esperança

per un grup vinclat a l’esdevenidor

-des de l’enyor de Carles Salvador

i la remembrança dels temps de recança-,

per atansar, des d’una cooperativa de lletres,

els tresors literaris, les frases fetes

dels paisatges valencians, de les illes i la mar,

de la franja de ponent i les comarques catalanes

i totes les terres germanes que van

de nord a sud, d’orient a occident

on s’escolta la nostra llengua,

on s’estima la nostra gent…

A.P.F. (9/04/2011).-

UNA VILA DE PRIMERA (Vila-real - Twente)

Avui toca aclarir, quan hem arribat al 750 aniversari de les Corts Valencianes, que Vila-real va nàixer com a Vila de primera, encara que en l'actualitat això tothom ho associe al futbol per la gran trajectòria del club de la ciutat en la Lliga de les Estrelles i, com no, en les competicions europees on ha arribat a jugar les Semifinals de Champions i de la UEFA Europa League. Avui dijous, per cert, s'ha de llançar un S.O.S. contra el Twente perquè no serà fàcil. S'ha de ser prudents. Penseu si no, què va dir Mourinho abans del 4-0 contra el Totenham (que un 0-0 seria un bon resultat) o Guardiola abans del 5-1 d'aquesta nit passada contra el Shaktar Donets (que tenia males vibracions). A Vila-real, ni volem un 0-0, ni tenim males vibracions, però afició, jugadors i dirigents, tothom, tenim clar que no serà fàcil contra el líder de la Lliga Holandesa. La prosperitat dels pobles sempre s’assenta sobre les bases de la pau i la laboriositat dels seus habitants i Vila-real havia experimentat, des dels temps fundacionals (segle XIII), un creixement continuat que la situava, als inicis del segle XVIII, com una de les viles més importants de la Corona d’Aragó (integrada pels regnes d’Aragó i València, les Illes Balears i el Principat de Catalunya). Vila-real naix, segregada del terme de Borriana, per la voluntat del rei fundador, Jaume I, el 20 de febrer de 1274 com una ciutat del Regne de València regida, en principi, pels Furs d’Aragó fins acollir-se als de València el 1329 (segons els Anales el 24 d’octubre), precisament, en el moment d’incorporar-se a les Corts Valencianes formant part del braç reial. Les dues institucions bàsiques del Regne foren les Corts i la Diputació del General o Generalitat (organisme de caràcter permanent creat el 1418 davant la dificultat de reunir Corts reiteradament). Les Corts Valencianes estaven integrades pels representants dels tres braços o estaments: el noble o militar, l’eclesiàstic i el popular o reial. Encara que totes les ciutats i viles tenien el mateix valor en quant al vot, alguns historiadors en distingeixen de tres classes -segons la seua concurrència a la Diputació del General, a la designació de jutges comptadors i la intervenció a Corts- i, sobre aquesta base, classifiquen València, Xàtiva, Oriola i Alacant com a ciutats de primera, mentre que les viles de primera eren Alcoi, Alzira, Castelló, Ontinyent, Morella i Vila-real. Per una altra banda, considera com a viles de segona Borriana, Cullera, Llíria, Biar, Bocairent, Alpont, Peníscola, Penàguila, Xèrica, Xixona, la Vila Joiosa, Castielfabib i Ademús. Finalment, les viles reials de tercera serien Cabdet, Corbera, La Iessa, l’Olleria, Carcaixent, Benigànim, Callosa, Castelló de la Ribera i Onda. Vila-real, com a “vila de primera”, va tenir un paper destacat en el braç reial de les Corts Valencianes participant, des dels inicis del segle XIV, en les sessions de les Corts de València (1329-1330 i també al 1336, 1348 i 1354), que solien celebrar-se al Cap-i-Casal, però també a d’altres ciutats com ara Vila-real al 1347 o Sant Mateu al 1373, on foren convocades Corts per al 15 de juny però, no havent pogut assistir el Rei, es prorrogaren fins el dia 20 del mateix presidides per l’Infant En Joan, el seu primogènit, tornant-se a prorrogar -traslladant la data al 26 de juliol i també el lloc- ja que, finalment, es celebrarien a Vila-real en l’Església Major fins al final de l’any 1373 en què tornarien a traslladar-se a València (1374). A partir del segle XV, es farà molt constant la presència, a les Corts Valencianes, dels síndics de Vila-real (1401-1407, 1417, 1419, 1428, 1435, 1443, 1465, 1469, 1479), així com als segles XVI i XVII (1533, 1537, 1542, 1547, 1552, 1604, 1626, 1645) quan comença a decaure el ritme de les convocatòries per l’aliança entre el monarca i les oligarquies municipals, sobretot amb la del Cap i Casal, sempre decidida a fer valer el seu pes polític i demogràfic sobre la resta del territori i, sobretot, a ajudar econòmicament a la Corona: per quan dita ciutat de Valencia es la mitat del Estament Real, y les demes ciutats, y viles Reals fan la altra mitat, noy pot haver deliberació.... La representació de ciutats i viles que intervenen a Corts es duia a terme mitjançant un procurador o síndic, gaudint València de cinc veus integrades per jurat en cap, síndic racional, advocat ordinari i dos síndics, mentre que la resta de viles reials només podien enviar cadascuna un síndic o procurador. De tota manera, en la pràctica no sempre resultava així, perquè de vegades hi havia ciutats que en portaven més d’un o, tot el contrari, n’havien de compartir un entre vàries, com és el cas de les Corts de 1524 on Vila-real, Borriana i Ademús foren representades per un mateix síndic. A nivell intern, el govern municipal era encapçalat pel Batlle i per una sèrie de càrrecs elegits d’acord amb les Ordinacions i Estatuts de la Vila: << 1326.- Item establiren y ordenaren que de assi avant per ningun temps sien ne puixen esser elets ne mesos en officis de Justicia, Jurats, Mustafat, Sindich ne Sacristans ningu o ningus que estigen y habiten fora los murs de la dita vila de Vilareal , e si contrari sera fet, e intentat que aytal eleccio feta de dits oficis o de qualsevol de aquells vinge e sia tenguda per no feta e haguda, presservada e tomada a degut estament>>. La generalització del règim parlamentari a partir del segle XIII sembla haver minat l’esperit absolutista que anaven assolint les monarquies, encara que els nivells inferiors de la societat mai no participava en les tasques de govern. La Corona d’Aragó fou pionera a l’Europa continental en la instauració d’aquest pactisme o sistema de govern amb el nom de Corts Generals. Al 1707, després de la derrota d'Almansa del 25 d'abril i del primer Decret de Nova Planta de Felip V, al mes de juny, l'obra de Jaume I fou soterrada solemnement: els reductes civils de la nova administració absolutista, l’audiència i els ajuntaments, foren buidats de contingut econòmic i polític. Vila-real va perdre tot el seu protagonisme polític, passant de ser Vila de primera a tenir la consideració de poble de segona emmarcat dins d’un corregiment perifèric. Les viles reials deixaren de ser-ho i el Regne de València es constituí com una nova província de la Corona Espanyola. (Podeu ampliar la informació a "1706. La Guerra de Successió a Vila-real"

DE TAPES

Dimecres passat, en plena setmana de Madalena a Castelló, va començar a obrir-se pas a Vila-real la Cinquena Ruta de la Tapa que, a poc a poc, comença a tenir cert ressò entre la clientel·la local i comarcal.

Abril és el mes dels llibres, de les Corts Valencianes, del futbol (per què va escapar-se viu del Madrigal aquest gran Barça que dissabte no va oferir, ni molt menys, la seua millor versió?, només per l'àrbitre?... una llàstima perquè aquest Vila-real és el tercer millor equip de la Lliga, però això també cal demostrar-ho en resultats), però també d'iniciar certes rutes, des de la del Colesterol (de la Vila a l'Ermita i a l'inrevès) fins la de la Tapa, sobretot per animar l'esmorteït comerç local i l'escàs ambient que es respira pels carrers de Vila-real entre setmana i també els caps de setmana que no n'hi ha futbol: la veritat és que mai hem sigut una gent eixidora, les penyes de joves es tanquen durant tot l'any als seus locals (ara i quan la cosa econòmica anava de cine), la gent major fa -com a molt- la ruta eclessiàstica (de l'esglèsia a casa i a l'inrevès), la població activa es dedica a la ruta industrial (de casa a la fàbrica i a l'inrevès, amb les honroses excepcions d'aquells que fan escala al bar dels afores situat al bellmig d'aquesta ruta que, darrerament, ha patit la baixa de 6.000 seguidors) i la gent del ram de l'hostaleria que -també amb honroses excepcions- esperen amb deler que arribe el cap de setmana per tancar el garito...

Esperem que la tapa, la síntesi d'un plat saborós, el mos ideal d'una combinació gastronòmica pensada, siga, almenys, la tapadora de l'avorriment secular que pateixen els nostres carrers a partir de les set de la vesprada, ara que sembla que el solet i el bon temps comença a fer els primers intents per ensenyorejar-se d'una Vila que fou medieval, hipodàmica, és a dir, ortogonal fins que va perdre la seua identitat urbana, a partir dels anys seixanta, a base d'atemptats contra el patrimoni artístic i dèries especuladores més recents que han consolidat eixamples vergonyosos amb verds escassos i estretors perifèriques.