EL PAÍS DEL CARAJILLO

Observant el panorama polític on, per cert, se sol parlar poc de coses de profit (sanitat, economia, cultura, pensions, educació, etc.) a un li entren ganes d’apuntar-se al País del Carajillo on la bandera (si n’esteu farts de banderes -com jo-, un altre drap!), per cert, tindria tres franges de tres colorets diferents, és a dir, les corresponents al sucre dissolt amb l’alcohol cremat (el meu preferit és el de rom!), al cafè (també pot ser descafeïnat) i l’escuma superior. 

Amb el carajillo (segons la rumorologia popular se va posar de moda a la Guerra de Cuba per donar coraje o corajillo als soldats), digueu-li rebentat, digueu-li cigaló, passa el mateix que amb la paella: si tots els del País del Carajillo sabeu distingir entre una paella valenciana i un arròs amb coses, tampoc tindreu cap dificultat a l’hora de destriar entre un cafè tocaet i un carajillo dels de veritat, és a dir, dels que fem per ací. 

De tota manera, els geògrafs mai ens hem dedicat, fins ara, a traçar el Mapa del Carajillo de debò perquè, tal vegada, hem pensat que l’Institut Cartogràfic Valencià o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua igual no es poden prendre la proposta seriosament, sobre tot, perquè a València capital tampoc en saber fer de carajillos i ja sabeu que això del centralisme ho domina tot: Nova York (centralisme global), Brussel·les (europeu), Madrid (estatal), València (autonòmic) o Castelló (provincial) perquè -no us ho prengueu a mal els capitolins- això sempre ha estat així. 

I si el nom no us agrada perquè carajillo és una paraula xurra o xarnega, o país vox sembla un concepte polític perquè esteu contaminats de feixisme televisiu i mediàtic, això ja és problema vostre.

El concepte país sempre ha estat geogràfic (abans de fer-se literari o polític) i no te perquè coincidir amb cap frontera política i, per tant, artificial, perquè simplement es fa referència a un territori amb característiques comunes: en el nostre cas, la llengua no seria problema, perquè els bons carajillaires solen ser bilingües ja que a les comarques castellanoparlants de Castelló també saben fer-los, així com a certs llocs -no molts!- de les comarques veïnes de l’Ebre, als Ports de Morella, a Vila-real, Betxí, Borriana, Castelló capital, etc. però tampoc a tota la província de Castelló-RutadeSabors... 

El Mapa del País del Carajillo està per fer: qui s’anima a construir-lo? Els ciclistes vila-realencs que solen ser bons esmorzadors ens podrien ajudar...

..............................................................................................................................

P.D.- Aquest article ha estat publicat a la Revista Poble, Febrer de 2019 nª 258 a la columna pròpia d'Opinió "Roure i Llorer" sota el mateix títol.