Sempre he sigut del Villarreal C.F. però, per què amagar-me?, fins el 1998, és a dir, fins el primer ascens a la Lliga de les Estrelles de l'equip del meu poble (Vila-real continua aspirant a ser una ciutat com Déu mana, en el bon sentit de la paraula), el meu equip -a Primera i a la Champions- sempre havia estat el Barça. De fet, la primera samarreta que van comprar-me els meus pares per practicar futbol va ser blaugrana i, a més, portava el 10 de Luisito Suárez...
Des d'aleshores, sempre m'ha agradat el futbol total però, potser, mai havíem gaudit d'un espectacle futbolístic com el que practica l'actual Barça. El Vila-real també ens va fer gaudir, i molt!, durant l'any passat, però enguany les lesions, un planter massa curt per tanta competició i un joc previsible, lent, sense bandes i sense pressió al contrari, ens han portat a un atzucac o carreró sense eixida: potser s'ha acabat Europa per al Vila-real (esperem que no, toquem fusta!), potser s'ha acabat un cicle, gràcies per tot Pellegrini...
El Barça crea a la velocitat de la llum. Iniesta i Xavi són el rovell de l'ou del millor centre del camp del món, però no cal oblidar que el Barça també juga sense pilota. El Barça pressiona el contrari quan no té el baló, el Barça també sap defensar i reaccionar, ràpidament, a la contra. El Barça juga per les bandes a la perfecció. El Barça de Pep Guardiola causa admiració pertot arreu...
Els bons aficionats al futbol (n'hi ha de tot!) s'han decebut quan els italians o els alemanys (l'antifutbol) han guanyat alguna competició important (un mundial per exemple). Enguany seria una gran decepció que el Chelsea guanyara la Champions o que el Real Madrid acabara guanyant la Lliga... però això últim no passarà.
He llegit que el Barça practica un futbol del segle XXI amb una normativa del XIX, és a dir, que un equip que a penes fa faltes (Alves, potser, té fama de dur, però no és Sergio Ramos ni Marchena...), sempre acaba els partits contra els equips "físics" (Madrid, Sevilla, València...) amb el mateix nombre de targetes grogues que el rival (això solia passar-li, també, al Vila-real en aquells temps quan practicava bon futbol sense arribar a l'excel·lència de l'actual Barça).
Per cert, anit Doña Esperança va haver de retirar les tanques de La Cibeles a corre-cuita ja que, encara, no volen celebrar el Subcampionat... la nit de dissabte, en canvi, l'Ajuntament de Madrid patrocinava la disbauxa d'acostar-se a un punt del liderat: ridícul, patètic...
Tirant al blanc: tirant els diners públics!
..........................................................................................................................
8 comentaris:
Pues sí, el partit d'ahir va ser un espectacle. Llàstima que després la diferència al Madrigal encara es notava més. Al que li agrade el bon futbol, ahir deguera disfrutar.
Per cert, gràcies pel comentari al meu blog, hi ha una resposta ;)
Toni, quan pugues consulta els diaris perquè, una de dues, o continua el culebrot del BLOC de Vila-real o, senzillament, el partit haurà d'estar-te agraït per deixar la Secretaria Local ja que sou notícia quasi tots els dies:
1) El Catalejo de Mediterráneo diu que t'ha vist per Vilafamés amb el teu amic Obiol (alt càrrec del PSOE) i encara t'adjudica el càrrec de Secretari Local del Bloc.
2) El Levante de Castelló publica una entrevista a Maties Marín que diu que aspira a treure 5 regidors (amb Maria Gràcia, Batalla, Mònica, Ochando i el mateix Maties?)... que encara s'està medicant?
Ara només falta que El Mundo te traga una foto prenent café amb Javier Nácher... Asò es puitjor que la premsa del cor!
Mariñas.
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009050400_4_585290__Castello-Maties-Marin-Pretendemos-llegar-cinco-seis-concejales
un beset ;)
No, si tant de criticar el "Aquí hay tomate i la premsa del cor" i ara resulta que els diaris "seriosos" i els noticiaris de debò només se dediquen a la propaganda política (PP o PSOE o tots dos en un paquet, PPSOE), a l'alarmisme de la pesta porca (quanta gent ha mort a les carreteres durant el cap de setmana? això si que és la pesta viària!) i a les anècdotes curioses.
Quants anys fa que Emili Obiol i jo som amics? O és que encara haurem de donar explicacions les persones que tenim amistat per damunt de les ideologies i les militàncies polítiques? Això haria de ser el més normal en un país democràtic i no el maniqueïsme guerra-civilista, cainita i "paleto" -com diria Guti.
I, sobretot, enhorabona a Maties pel seu optimisme desbocat que compartisc, perquè quan arribe el consens intern al Bloc, també arribarà l'èxit en la forma de treballar i, a la llarga, la millora dels resultats electorals amb el vist-i-plau del votants (açò darrer no caldria oblidar-ho).
Saps que jo ho sé, i sé que tu saps que no cal, però ho vull dir i signar.
La teua resposta a l'anònim és la del senyor que tots sabem que eres.
Mai, mai de la vida, ningú té dret a preguna-nos de qui som amics, o si els nostres amics voten el mateix que nosaltres.
Com jo també he patit, i patisc eixes absurdes incomrensions, vull que sàpigues que tens el meu suport.
Mestre.
Enric: Tu coneixes la gent de la premsa millor qui jo, és a dir, als que decideixen "això va, però això altre no" i ahir, dilluns, no devien d'anar massa sobrats a l'anecdotari i, per això, fins i tot van tirar mà d'arxiu i de foto al Mediterráneo... cosa que, per una altra banda, no me sap gens de mal (val més que s'enrecorden de nosaltres, de tant en tant).
El problema és que, moltes vegades, obvien coses més importants i, al capdavall, sembla que prima el "morbo" per damunt de la freda realitat objectivable... Tu ja m'entens!
"El bròquil s'està florint...
tu ja m'entens,
pero no creiem en el bròquil...
tu ja m'entens;
demà serà un altre dia...
tu ja m'entens;
i així el dia de demà
eixe poble cridarà
s'ha acabat el bròquil!
tu ja m'entens..."
Tingueu un bon dia nou "de trinca".
Potser els que estan rabiant és perquè no ets amic seu... que hi ha molt de susceptible solt!!
I clar que s'ha de ser amic de quanta més gent millor!! De dretes, d'esquerres, del Rosari, de la Puríssima, del Raval, de l'Anguila, dels Gegants, dels Cabuts... i tu saps ser un gran amic!! (ho saps/ho sabem)
"Ladran... luego cabalgamos."
Però anem al Tirant al Blanc. ACUDITS sobre el R.Madrid-Barça:
1) Els madridistes van acabar amb sobreDOS-SIS de bon futbol.
2) S'alça el teló i apareix un francés, dos catalans, un argentí... com li diuen al porter del cinema? Iker Casillas.
3) Com li diuen al gos del Bernabéu? Guelo, el can "Guelo".
4) Quan se juga el segon set del partit? El primer va acabar 2-6 contra l'equip de Rafa Nadal.
Qui en sap més?
Eu Genio.
Publica un comentari a l'entrada