dissabte, 19 de setembre del 2009

CREDIBILITAT I CONFIANÇA


La credibilitat de moltes institucions polítiques, tècniques i socials en general està sota mínims perquè, darrerament, s'està manipulant l'opinió pública des de tots els punts cardinals. Un règim democràtic ha de tenir com a primer objectiu generar confiança entre la ciutadania amb polítiques de comunicació transparents, plurals i étiques.

Si l'Organización Mèdica Col·legial (OMC) i, fins i tot, la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, van reconéixer el cap de setmana passat que s'ha fet un gra massa sobre la grip A perquè «la percepció social no se correspon amb el seu nivell real d'impacte, inferior en quant a defuncions al de la grip comuna o estacional i, per suposat, al d'altres malalties...», no estaria de més que també demanaren disculpes, públicament, tots aquells que han vingut exagerant la realitat en qualsevol sentit als darrers anys.

Premsa i mitjans de comunicació que confonen les notícies amb el partidisme, l'esport amb el futbol i el futbol amb el Real Madrid... polítics que confonen la defensa d'uns ideals col·lectius amb l'enriquiment personal... empresaris liberals partidaris de no pagar impostos a l'estat, però sí de rebre subvencions quan venen mal dades... i, sobre tot, governants que hipotequen la llibertat i l'interés general dels ciutadans amb les seues misèries personals i/o de partit...

El president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps "El Elegante" -abans Francesc I, el Valencianíssim-, sense anar més lluny, té guardades a les hemeroteques certes perles que, a banda del cas Gürtel i altres històries obscures (per no aclarides), requereixen si no una disculpa, com a mínim una explicació davant les Corts Valencianes:

- (Després de guanyar les Eleccions Autonòmiques de 2003) Vamos a vivir los mejores años de nuestra historia... Tenemos todas las opciones y todos los instrumentos para hacer posible, no sólo de 2004, sino de los futuros, años excepcionales para la realidad de la Comunidad Valenciana y conseguir que sea referente en España y una región europea también de prosperidad y de proyección evidente.

- (Abans de guanyar les Eleccions autonòmiques de 2007) Si gano las elecciones, conduciré a la Comunitat hacia el pleno empleo y crearé 120.000 nuevos puestos de trabajo para jóvenes en la Comunitat Valenciana.



Per cert, els ciutadans de Vila-real encara esperem que el portaveu municipal popular, Ignasi Clausell, reconega que va ser una exageració personal i/o partidista afirmar que enguany no pujarien els impostos municipals: els vila-realencs no necessitem una llicenciatura en Ciències Exactes per saber que col·locant com a minuend el que hem pagat enguany al 2009 i com a subtrahend el que vam pagar al 2008, es pot comprovar no solament que enguany tots hem pagat molt més pel que ens dóna la resta o diferència, sinó que multiplicant aquesta quantitat per 100 i dividint-la pel subtrahend (el que vam pagar l'any passat) estem fent una regla de tres que ens donarà, en percentatge, l'increment de la contribució municipal que en el meu cas personal arriba al 10,5% i que, en molts altres casos, no solament es superior sino que ultrapassa el 15%...

Però, com rectificar és de savis, s'està perdent la confiança, cada vegada hi ha més imputats amb fiança i tot això genera, com a mínim, frustració i desesperança...

==============================================================================

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Toni, et felicito perquè el nombre de visites dels teus blogs (quasi 30.000 aquest i més de 100.000 el de socials) ve a demostrar que tens molta més credibilitat que la web del BLOC de Vila-real, el teu partit supose (amb 25.000 visites), i els actuals dirigents locals.
N.I.M.

TONI PITARCH ha dit...

Home, les visites o les audiències no ho són tot, però potser tens raó que la web local del BLOC no és el que era sense Manolo C.

Anònim ha dit...

El que, de moment, no té credibilitat ni genera confiança és el Vila-real Club de Futbol: s'ha perdut el millor de l'era Pellegrini (el toca-toca) i s'han mantingut els pitjors defectes (lentitud, apatia, manca d'intensitat i pressió al contrari...).
De tota manera, els àrbitres haurien de tallar les patades i el teatre de Caparrós: sempre entren en falta i no reben targetes mai, però quan noten la pressió del contrari es deixen caure i perden temps si van guanyant (això és la tàctica Caparrós de teatre, baló a l'olla i patà al fetge).
Este Vila-real té un forat al mig del camp sense Senna, però també el té al cervell per les poques ganes que posen quan se senten superiors: ja voreu com serà una altra cosa contra el Madrid, perquè dimecres no fa falta motivació. Què deshonrats són els jugadors en general!
Bele-bele

Laulauenlaseuatinta

Quan Vila-real era un poble (Rafael Beltrán / Antoni Pitarch)

Calendari de Lliga 2023/24 (1ª volta)

Calendari de Lliga 2023/24 (2ª volta)

Els més visitats

La meva llista de blogs

El topònim Vila-real a la Península Ibèrica

Vila-real a rajaploma

TV3 EN DIRECTE

Horaris LligaBBVA

Dominio Casilda

Visualitzacions de pàgina l'últim mes