Efectivament,
sé el que féreu... el darrer cap de setmana. No, no sigueu malpensats, ni massoquistes, que no vaig a parlar de futbol, ni del
Vila-relax... ja escamparà la boira, i el fred, i la neu.
Resulta que aquesta vesprada, després d'uns dies atrafegat, he pogut tornar a fer la migdiada amb
Patrícia, sí, amb
Patrícia Conde, una jove que sempre sol dir-me allò de
Sé lo que hiciste... La veritat és que podria fer-li un poc més de cas, perquè la dona sembla intel·ligent i té uns ulls bonics, a més sempre sol soltar alguna gracieta que em fa venir la son amb el somriure als llavis. També sol eixir un pesat, al seu costat, que no recorde com li diuen, però els seus monòlegs són molt d'agrair a l'hora de clapir... Total, uns vint minutets que me relaxen molt més que quan me ve la son al camp del Madrigal (perdoneu, açò, ara, no toca -com deia el Pujol)...
Per tant, comprendreu que sé moltes coses de vosaltres, sí, sobretot les que m'heu contat, encara que xafardejar és una activitat impròpia dels blocaires... ja sabeu... les coses comencen a navegar per l'espai cibernètic i després, passa el que passa, ...que tot se sap! Us diré que sé, per exemple, tot allò que m'heu donat permís per contar.
Uns m'heu dit que us ha agradat el
Bocoi i sé que no és per quedar bé, ja que, darrerament, sembla que més d'un s'ha afagat molt seriosament la temàtica de l'Enologia. Cada dia que passa hi ha millors enòlegs i, el que és més important, millors
vins a les comarques de Castelló.
D'altres, que vàreu assistir a la primera conferència del cicle que ha encetat l'Associació Cultural
Socarrats (i que tindrà continuïtat els dos divendres següents) i que, per suposat, assistireu al sopar del proper dissabte on
Pepe Mezquita, el millor pilotari del món -amb permís del
Genovés i, fins i tot, de
Jaume, és a dir, l'actor castellonenc de l'
Alqueria Blanca,
Miquel Barberà-, serà homenatjat com a
Socarrat Major de Vila-real. Qui anava a dir-me a mi, que aquell xiquet que vaig conéixer a la Fundació Flors quan tenia 10 anys, arribaria tant lluny!
També hi ha qui em recorda que, pròximament, serà el lliurament dels
Premis Poble, concretament el proper divendres, dia 13 de febrer. I és que Vila-real, al febrer, sembla una ciutat de veres; un ciutat vídua, però una ciutat amb tarannà cultural i fester. Llàstima haver perdut el nostre benvolgut pare,
Jaume I, de vista... Per cert, també hi ha hagut dies tristos, per tots els que, darrerament, ens han deixat.
I, per acabar, hi ha els que pressumiu d'haver estat a
FITUR, a Madrid, no sé si per esquiar, fer turisme o, simplement, passar una agradable jornada. Tranquils que ja us penge alguna foto de les que m'heu enviat.
Des de Vila-real, dona la impressió que -vist i llegit el que diu certa premsa- no caldrà preocupar-se, d'ara endavant, de la crisi citrícola, ni de l'acomiadament de treballadors del sector ceràmic, per exemple, ja que l'èxit de totes i cadascuna de les paradetes dels pobles i ciutats de la rodalia que han passat per la
Fira Internacional del Turisme ens dóna un marge, quasi infinit, per a l'optimisme... Com deia la meua iaia,
què sofrit és el paper...
i també el Ciberespai!, diria ara...
................................................................................................................................
